Mentre el son profund es caracteritza per una baixa activitat cerebral, en la fase REM l’activitat cerebral és alta, semblant a la de la vigília. Si ens despertem en aquesta fase, és molt freqüent que recordem estar somniant. Però, per què somniem? Ho explica Ferran Martinez-Garcia.
Els habitacles i construccions humanes, inclosos òbviament els estables del ramat, suposaren des del primer moment una oportunitat excel·lent per a la supervivència hivernal de les mosques. Ho explica Joaquín Baixeras.
Sabies que els sons que produeixen algunes balenes poden viatjar fins a 3.000 quilòmetres de distància a través de l'oceà? Ens ho explica Paola Muñoz.
L’alcohol és com qualsevol altre tipus de droga, però més estesa i acceptada. Respecte al pes que té la conducta social en el seu consum, cal contextualitzar.
Fernando González Candelas, catedràtic de Genètica de la Universitat de València, ens indica quina informació es té sobre com afecta el coronavirus emergent als xiquets.
María Violeta Gómez Vicente, doctora en Bioquímica i professora a la Universitat d'Alacant en el departament d'Òptica, Farmacologia i Anatomia, ens parla del fenomen de l'heterocromia parcial o total.
Alberto Tinaut, biòleg expert en l'estudi dels formícids, ens descobreix els secrets d'aquests insectes alats.
El 2020 tindrà un dia més que els anys comuns, però quin és l'origen d'aquesta particularitat del nostre calendari? Respon Amelia Ortiz-Gil, doctora en Astrofísica i divulgadora de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València.
Quina serà la nostra esperança de vida? L’ésser humà està programat per a viure per damunt dels 100 anys.
Aquests fenòmens, boreals o australs, tenen el seu origen en el Sol, la seua activitat i les ràfegues de vent solar que arriben a l'atmosfera terrestre.
A principis del segle XX, va començar a sorgir la idea d’un «cinema amb olors». Malgrat els nombrosos intents de portar els olors a les pel·lícules, aquests no van acabar de funcionar perquè la mida de les sales provocava que les olors es perderen o no donaren efecte al moment desitjat.
Tant els insectes com els rèptils realitzen un canvi de pell anomenat muda però, no obstant això, existeixen certes diferències entre un grup i l'altre. El professor Jesús selfa Arlandis ens explica quines són.
L’al·lèrgia és una patologia clínica que pateixen alguns individus i que es desenvolupen front a molècules inofensives (és a dir, que no són tòxiques ni infeccioses) anomenades al·lèrgens. L’al·lergen provoca una resposta immunitària de l’organisme, que és l’autèntica causant dels danys i la simptomatologia de l’al·lèrgia.
La matinada del 26 d’abril de 1986 els operadors de la central nuclear de Txernòbil es disposaven a comprovar la seguretat del reactor.
L’ADN codificant és aquell que conté els gens que produeixen proteïnes dins del genoma, mentre que l’ADN no codificant pot estar format per gens que produeixen distints tipus d’ARN, però no es tradueixen a proteïnes.
El que observem des de la Terra és la llum ens arriba de punts de l’Univers tan distants a nosaltres que han necessitat tot aquest temps per arribar.
En els éssers humans resulta molt complicat destriar quin comportament és aprés i quin és innat. Tot i això, el rebuig que generen les serps en la majoria d’adults podria ser un instint heretat dels nostres ancestres.
En els ecosistemes mediterranis els incendis són relativament freqüents de manera natural, i generen grans espais oberts ideals per a la germinació i el creixement de moltes plantes.
Quan un material es mulla, observem com el seu color es torna més obscur. La professora Inmaculada Pascual Villalobos ens explica per què.
Quan s'observa una gran quantitat d'aigua com succeeix en la mar, distingim un color blau que pot variar depenent de la massa d'aigua que estiguem observant. La professora Inmaculada Pascual Villalobos ens explica per què.
Respon Enrique Font, professor titular d'Etologia a l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva.
Respon José Viña, catedràtic de Fisiologia de la Universitat de València.
Existeixen nombroses causes que poden produir l'enrogiment ocular, i moltes d'elles no revesteixen gravetat. Ho explica Begoña Domenech Amigot, professora del Departament d'Òptica, Farmacologia i Anatomia de la Universitat d'Alacant.
Respon JORGE OLCINA: Els núvols es formen per condensació del vapor d'aire en l'atmosfera. Malgrat la seua aparença senzilla, suau i generalment gràcil, i les seues formes variades com cossos suspesos