Vint anys desvelant l’univers
La secció de Vicent J. Martínez a la revista Mètode compleix dues dècades
La tardor de 2000, la revista Mètode encetava una secció dedicada a resoldre qüestions relacionades amb l’astronomia i la cosmologia, tals com «Què són els forats negres?», «Té sentit preguntar-se què existia abans de la gran explosió?», o «Què són les supernoves i per què ens informen que l’univers s’expandeix acceleradament?» i, per descomptat, «Hi ha vida en algun altre indret de l’univers?». Amb aquestes preguntes, naixia «Desvelant l’univers» en el número 27 de la revista. L’encarregat de tractar de respondre-les seria Vicent J. Martínez, professor d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València des de 1991 i catedràtic d’Astronomia des de 2009. En aquest inusitat any 2020, «Desvelant l’univers» fa dues dècades formant part de les pàgines de Mètode.
A banda de per la seua trajectòria docent i investigadora, Vicent Martínez és ben conegut per la seua dedicació constant a la divulgació de la ciència. Entre els seus projectes més destacats, ha estat l’impulsor de «L’aula del cel» de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, un espai pensat per a l’ensenyament i la divulgació de l’astronomia per a xiquets i xiquetes en edat escolar, així com la creació del portal web de divulgació Conec.es, en col·laboració amb la Institució Alfons el Magnànim i la Fundació per al Foment d’Estudis Superiors.
En aquesta voluntat divulgativa s’emmarca l’origen de «Desvelant l’univers». Tal com ens comenta el mateix Vicent Martínez, des del seu començament, la secció s’ha preocupat tant dels temes que quedaven més propers a la Terra fins a aquells que abastaven galàxies llunyanes, «amb la possibilitat» afegeix, «d’anar introduint al públic els meus herois i, sobretot, les meues heroïnes», tals com Williamina Fleming i les calculadores de Harvard, o Jocelyn Bell. En el plantejament de la secció, a més, el professor Martínez explica que ha tractat sempre de presentar temes que resultaren interessants des d’una mirada actual, «però que alhora proporcionaren un contingut estable, que puga llegir-se sempre».
Al llarg d’aquests vint anys, el món de la divulgació científica ha guanyat molts adeptes i ha experimentat notables canvis, molts relacionats amb la irrupció i triomf de les xarxes socials. Fins i tot ha sorgit la figura del divulgador de la ciència que s’hi dedica professionalment, en lloc del científic o científica que exerceix la divulgació com a tasca a banda de la seua investigació. «Ara hi ha molta més informació disponible a Internet, a les xarxes… Però aquesta abundància també fa que aquesta informació siga més difícil de discernir». En aquest sentit, Vicent Martínez assenyala la revista Mètode com un espai que ha sabut adaptar-se a les noves dinàmiques comunicatives, tot mantenint un estàndard de qualitat alt pel que fa als continguts. La revista també està present a les xarxes, per descomptat, «però darrere del tuit, hi ha materials amb una certa profunditat. Idees que s’han treballat i desenvolupat en un procés de prova i error. No s’hi val tot per a un article de Mètode, i això és el que li dona valor a la revista». Vicent Martínez considera que la revista Mètode és «una joia de la Universitat de València» i sent satisfacció de sentir-se partícip d’un projecte tan ric i reconegut.
Qüestions desvelades, qüestions per desvelar
De tots els articles escrits per a «Desvelant» durant aquestes dues dècades, Vicent Martínez en recorda un amb especial simpatia i orgull: «Plutó erràtic», publicat la tardor de 2006, en el número 51 de la revista. En aquest article abordava —juntament amb Alberto Fernández Soto— l’anunci fet per la Unió Astronòmica Internacional l’agost d’aquell any, segons el qual Plutó deixava de ser el novè planeta del Sistema Solar i passava a considerar-se un planeta nan. Des del punt de vista astronòmic, segons apunta Vicent Martínez, una reclassificació sense més transcendència; una mera reordenació del coneixement. No obstant això, l’impacte mediàtic d’aquella notícia va ser enorme, fet que va agafar els experts per sorpresa: «Va eixir a les primeres planes de tots els periòdics i va obrir els noticiaris… Potser va ser perquè estàvem en un agost sense pandèmia i no hi havia més notícies» bromeja Martínez.
Més recentment, el descobriment de planetes similars a la Terra és un dels temes que més l’apassiona. «Si en algun moment obtenim evidències que aquests planetes poden albergar vida… Això canviaria molt la nostra percepció de l’univers», assegura. Per tant, ha tractat la qüestió en diverses ocasions. «La possibilitat de trobar vida extraterrestre és sens dubte el gran repte de l’astrofísica contemporània» assegura Vicent Martínez. «Potser no és el més important, però sens dubte és el que més transcendència tindria». Arribarà «Desvelant l’univers» a cobrir aquesta fita? Veurem quines sorpreses ens guarda el cel durant els pròxims vint anys…
