L’empresa Forestalia preveu la instal·lació de 161 aerogeneradors de quasi 200 metres d’alçària en l’anomenat clúster del Maestrat, que llinda amb el nord del País Valencià. A ells cal sumar els 44 molins que Renomar vol situar als Ports. La majoria d’ajuntaments han abraçat la iniciativa, tot i l’efecte sobre el medi ambient i els ecosistemes. Una part de la població civil, sobretot al Maestrat turolenc, s’hi rebel·la i tem que la iniciativa tinga un impacte irreversible. Ens endinsem en aquesta controvèrsia moguda pel vent.
Javier Oquendo va nàixer a Terol, però el seu interès per la natura el va dur, ara fa trenta anys, a establir-se a Castellote, un poblet del Maestrat aragonès, a 40 minuts d’Alcanyís i 55 de Morella. Havia buscat, junt a altres tres socis, un indret adequat per fer realitat un dels seus somnis: obrir un espai on fer educació ambiental, quelcom que a mitjans de la dècada dels 90, encara sonava a excentricitat. Després de fer molts volts, van saber que en aquell poble a 804 metres d’altitud restaven abandonades les instal·lacions d’una mina de carbó, una de les primeres que van quedar clausurades per aquestes latituds en l’etapa de reconversió industrial. Restaven els edificis que havien donat servei als miners. A partir d’aquelles edificacions mig desballestades, Oquendo i la seua colla alçaren l’Escola d’Activitats en la Natura, el primer centre d’educació ambiental privat de Terol. Milers de xiquets han passat per les seues instal·lacions, perquè Oquendo i la resta de l’equip els parlaren de la importància de preservar la natura, de l’impacte humà sobre els recursos naturals, del consum responsable…
«Durant la segona meitat del segle XX, les instal·lacions d’energies renovables van protagonitzar una sagnia demogràfica fruit d’un intens procés de concentració urbana»
Ara, però, una nova preocupació ocupa el temps i les hores d’Oquendo: el model energètic. Perquè en menys de dos anys, les persones que viuen al sud-oest de Terol —a tocar de Catalunya i el País Valencià— han vist com, a sobre del mapa, es comencen a dibuixar i projectar parcs eòlics de grans dimensions. Només a la zona del Matarranya, Green Capital, companyia vinculada a Jesús Martín Buezas, exgendre de Florentino Pérez, projecta 84 aerogeneradors distribuïts en quatre parcs.
És, però, l’empresa Forestalia la que ha assumit una posició de domini sobre el tauler: l’1 d’octubre de 2019 va anunciar la instal·lació de 32 parcs eòlics i altres 34 solars i una inversió de 2.400 milions d’euros a Terol. «Terol ha esdevingut l’escenari d’un procés d’especulació a gran escala amb l’objectiu de potenciar les energies renovables i aconseguir la neutralitat climàtica que reclama la Unió Europea», es lamenta Oquendo, portaveu de la Plataforma pels Paisatges de Terol, una entitat nascuda a finals de 2019 que està guanyant adhesions a mesura que informen els veïns i veïnes dels municipis afectats. «No estem en contra de les energies renovables. Al contrari. Jo, particularment, sempre n’he estat defensor. Ara bé, no podem acceptar aquesta imposició de megaprojectes que només responen a una lògica extractivista. Renovable no sempre vol dir sostenible», manifesta aquest educador mediambiental.
Molins com torres de Benidorm
El tsunami de renovables obre molts debats que s’entrecreuen en aquest territori esquerp de grans pinades i serralades majestuoses, tan característic del sistema ibèric. Perquè com ja va passar al nord del País Valencià durant la primera dècada del 2000, aquestes instal·lacions d’alt impacte visual es projecten en àrees molt poc poblades, deprimides econòmica i socialment, que durant la segona meitat del segle XX van protagonitzar una sagnia demogràfica fruit d’un intens procés de concentració urbana. L’Espanya buida —després rebatejada com ‘buidada’— per antonomàsia. A ulls de molts ajuntaments i d’un sector important de la població, els molins de vent són un salvavides; a ulls d’alguns altres són, senzillament, la sentència de mort.
La controvèrsia s’ha fet especialment candent a les comarques del Maestrat i de Gúdar-Javalambre. Forestalia ha projectat ací 22 parcs eòlics, que sumen 161 aerogeneradors, amb una potència de 880 megawatts. Caldria sumar-hi 10 subestacions elèctriques i 14 línies d’alta tensió, amb els seus respectius camins d’accés. Els parcs s’instal·laran només en set municipis, però tindran impacte visual sobre tota la zona, també sobre les comarques del nord del País Valencià. De fet, es tracta d’aerogeneradors d’última generació: la mida de la torre és de 120 metres i a aquesta caldria sumar-li la pala de 79 metres. En total, 199 metres (vegeu gràfic).
L’Intempo, l’edifici més alt de Benidorm fa 186 metres d’alçària. Els molins que hi ha actualment al País Valencià mesuren, entre torre i pala 116 metres. Un sol d’aquests nous aerogeneradors pot produir 5,5 megawats d’energia, més del doble dels actuals. Segons la informació remesa al Ministeri de Transició Ecològica el clúster del Maestrat ocuparà quasi 341 hectàrees, de les quals 125 corresponen a bosc, 143 de pastura, 11 de cultius i 66 a terrenys improductius.
Revulsiu o fam per demà?
«L’impacte visual serà brutal en un territori que roman pràcticament verge», exposa Pilar Beltrán, que és presidenta de l’Associació d’Empresaris de l’Hostaleria del Maestrat, una entitat que s’ha mostrat contrària als plantejaments de Forestalia. El seu poble, Cantavella, està afectat per quatre dels 22 parcs projectats. Al turisme d’estiu al qual estaven acostumats en aquesta zona de bellesa feréstega s’han sumat, en l’última dècada, molts visitants de cap de setmana que cerquen en aquestes latituds tranquil·litat i contacte amb la natura. El turisme rural, és cert, no ha esdevingut el manà que alguns els van prometre fa dues dècades, però ha acabat convertint-se en un sector econòmic important en un territori maldat d’iniciatives econòmiques d’envergadura. «Tenim les rutes senderistes, les sendes BTT per a bicicletes, hem treballat per crear-nos una imatge de marca i uns valors… Un macroprojecte com el que es planteja genera un perjudici paisatgístic molt alt. No és que estiguem en contra dels aerogeneradors; estem en contra de la magnitud que s’està plantejant», relata Beltrán, que és propietària de tres apartaments rurals a Cantavella i regenta, a més a més, un restaurant que, paradoxalment, s’anomena Cuatro Vientos. L’Ajuntament d’aquest poble de 700 habitants s’hi ha posicionat favorablement.
«Turisme i aerogeneradors no són incompatibles. Morella és un exemple d’això». Qui així parla és Fernando Safont, l’alcalde socialista de l’Anglesola, municipi pròxim a Cantavella i limítrof amb el País Valencià. Safont és, a més, president de l’associació Viento Alto, constituïda per deu ajuntaments del Maestrat i Gúdar-Javalambre, partidaris de la instal·lació de molins de vent. La seua posició és radicalment favorable, perquè, assegura, «a hores d’ara no ens queda cap altra alternativa». El seu poble compta actualment 403 habitants. Fa 20 anys n’eren 499. Aproximadament el 50% de les persones en edat de treballar es desplacen cada dia a Vilafranca, el municipi veí, ja als Ports. Molts es guanyen la vida en l’única gran empresa industrial d’aquestes contrades, la companyia tèxtil Marie Claire, que encadena anys de penúries. A l’Anglesola, la serradora ha posat fi a la seua activitat i l’Hospederia, ubicada en un edifici monumental al qual l’Administració va abocar bona cosa de diners, roman tancada. «Entenc les persones que estan en contra dels parcs, però no compartisc els seus arguments. Si volem que la gent es quede a viure, ens cal generar treball i a hores d’ara Forestalia són els únics que garanteixen la creació de llocs de feina. Cap altra empresa en les últimes dècades ha tingut intenció de fer una inversió d’aquesta envergadura», manté Safont, qui assegura que els qui s’hi oposen són, majoritàriament, gent que no viu el dia a dia dels pobles.
Esbufeg laboral
Des de la Plataforma pels paisatges de Terol, en canvi, qüestions els efectes que aquestes infraestructures poden tenir sobre el mercat laboral dels municipis: «Es tracta d’aerogeneradors cada volta més automatitzats, que requereixen poca mà d’obra. De veritat ens mereix la pena destruir el nostre paisatge per uns pocs llocs de treball?», es pregunta Javier Oquendo.
Els pocs estudis pormenoritzats realitzats fins ara en aquesta matèria contradiuen els qui veuen en les renovables una font d’ocupació. «Els parcs no solucionen el despoblament ni l’envelliment i tampoc no propicien la diversificació econòmica», assegura taxatiu Sergi Saladié, professor de la Universitat Rovira i Virigili i autor de Conflictes entre el paisatge i l’energia eòlica, on analitzava l’impacte de les centrals eòliques a les comarques del Priorat i la Terra Alta (només aquesta darrera comarca genera el 25% de tota l’energia eòlica de Catalunya). Segons els càlculs de Saladié, per cada megawat instal·lat es van generar 0,02 llocs de feina. L’impacte sobre el total de població ocupada fou del 0,7%. Sempre segons els càlculs d’aquest professor, els 883 megawatts que Forestalia pretén instal·lar al Maestrat i Gúdar-Javalambre generarien entre 17 i 18 llocs de feina. La Terra Alta ha perdut entre 2008 i 2018, el 10,7% de la població.
«La pèrdua de població és el nostre gran drama. Al nostre poble almenys dos famílies s’han instal·lat perquè treballen en els eòlics dels pobles veïns, a la província de Castelló. I altres dos ja hi vivien. Mantenir quatre famílies, per a un poble com el nostre, és molt», insisteix Fernando Safont. Les referències als municipis veïns són constants en l’exposició d’aquest alcalde. Al capdavall, la contigua comarca dels Ports concentra a hores d’ara el 33,8% de la potència eòlica instal·lada al País Valencià, a pesar de representar només el 0,1% de la població i el 4,2% de la superfície valenciana. Per al veïnat d’Anglesola el moviment circular constant de les pales a l’altra banda de la frontera administrativa ha esdevingut part del paisatge.
«Els nous aerogeneradors que Renomar vol instal·lar generarien vuit nous llocs de treball. En quina mesura això compensa la destrossa paisatgística?»
Renomar, empresa participada per Fernando Roig (Pamesa), disposa en l’actualitat de 263 aerogeneradors al nord del País Valencià dispersos en vuit municipis —distribuïts en tres zones—, que va posar en marxa durant la primera dècada del 2000, quan el Pla Eòlic Valencià començava a enlairar-se. Als municipis l’oposició civil fou testimonial i els ajuntaments majoritàriament els posaren la catifa roja. A hores d’ara, Renomar, l’empresa gestora, ha plantejat un projecte per instal·lar altres 44 aerogeneradors, una iniciativa que majoritàriament ha estat ben acollida pels ajuntaments, almenys els de major dimensió. La idea de la companyia és situar els nous molins contigus als parcs existents. Morella, amb 12 nous aerogeneradors, serà el municipi on l’impacte serà més notable.
En l’actualitat, 67 persones —algunes dels quals procedents de l’Aragó— treballen diàriament en els parcs ja existents als Ports. Només els treballadors que desenvolupen la seua feina a la zona 3 han aportat a les escoles de la zona 14 fills i filles. Pot semblar una xifra residual vista amb perspectiva urbana, però no ho és en el context demogràfic de les àrees rurals. Els nous aerogeneradors que Renomar vol instal·lar generarien, segons la mateixa companyia, vuit nous llocs de treball. En quina mesura això compensa la destrossa paisatgística? És l’aposta eòlica un model de desenvolupament territorial durador i desitjable, com defensen els seus partidaris? O és pa per avui i fam per demà, tal i com asseguren els seus detractors? Com es poden conjugar la inquietud conservacionista i el dret dels municipis a desenvolupar activitats industrials? Quina és la sortida més adequada a aquest dilema? «Considerem que la preservació del paisatge i la creació de llocs de feina es pot compatibilitzar sense entrar en conflicte», opina Blai Peñarroya, que és president de la Mancomunitat dels Ports. Segons Renomar ha invertit en els municipis 9,1 milions d’euros des de 2006 a través dels Fons de Compensació que s’establiren amb la Generalitat quan inicià la seua explotació eòlica. L’oposició civil als plans d’ampliació de la companyia que presideix Fernando Roig ha estat testimonial.
Aquest article ha estat publicat originalment a la revista El Temps, setmanari amb què Mètode manté un acord de col·laboració per a compartir continguts. Podeu llegir la informació completa en aquest enllaç.
