Els efectes ambientals del coronavirus

Els experts analitzen la relació entre el confinament i la qualitat de l'aire

imatge València buida confinament COVID-19

El confinament ha portat imatges inusuals dels carrers. L’absència de cotxes, la presència d’animals normalment allunyats de les grans urbs o la transparència d’aigües sovint térboles semblen indicar que alguna cosa està canviant. El planeta s’està beneficiant de l’aturada de moviment humà? Està disminuint la contaminació? Davant aquests dubtes, els experts comencen a estudiar la situació i ja han obtingut algunes respostes, sobretot pel que fa a la reducció de gasos nocius com el diòxid de nitrogen. Tanmateix, cal tenir en compte que hi ha molts agents responsables de la contaminació del medi ambient i també saber que s’han de prendre mesures per a limitar-los o fins i tot eliminar-los si volem viure en una ciutat on respirar no supose un risc per a la salut. 

L’impacte de la quarantena està generant un aire de millor qualitat i més respectuós amb la salut de la ciutadania, però quant de temps es mantindrà aquesta millora ambiental un cop tornem a la normalitat?

Després de fer-los aquesta pregunta, les respostes dels experts han estat unànimes: els efectes positius duraran poc, a no ser que s’activen mecanismes de reducció de la contaminació, com ara la limitació del tràfic en la ciutat. També coincideixen que no és necessari esperar a patir una altra crisi per a prendre mesures i manifesten la necessitat d’establir tècniques per a millorar el medi ambient i així protegir a la ciutadania davant futures pandèmies i lluitar de manera efectiva contra l’emergència climàtica

Què és el diòxid de nitrogen?

El Centre de Tecnologies Físiques de la Universitat Politècnica de València ha publicat un estudi que mostra com han disminuït els nivells de concentració de diòxid de nitrogen en una mitjana del 64% després del confinament. Una de les seues autores, Elena Sánchez, ha explicat a Mètode que per a fer l’estudi s’ha fet una selecció d’imatges de satèl·lit de la nova missió Sentinel-5P, del programa Copernicus de l’Agència Espacial Europea (ESA). Aquestes imatges corresponen a València, Castelló i Alacant i a altres ciutats peninsulars amb un elevat eix de contaminació atmosfèrica a causa de la seua activitat industrial, com ara Barcelona, Madrid, Bilbao o Màlaga. Segons l’estudi, les capitals de província del País Valencià han experimentat descensos elevats de contaminació: Castelló, un 76%; Alacant, un 68%, i València, un 64%.

«La situació actual ha originat una davallada dels gasos contaminants en l’àmbit local, però els valors de contaminants en l’atmosfera continuen batent rècords»

Els òxids de nitrogen presents a l’aire urbà provenen de la combustió a altes temperatures dels vehicles motoritzats. Així, l’oxigen i el nitrogen es combinen i donen lloc a l’òxid nítric (NO), que quan s’oxida parcialment origina el diòxid de nitrogen (NO2). Les altes concentracions de diòxid de nitrogen poden afectar el sistema respiratori i agreujar patologies pulmonars, i també estan relacionades amb la formació de pluja àcida.

Utilitzant informació del satèl·lit Sentinel-5P del programa Copernicus de la ESA, aquest mapa mostra les concentracions mitjanes de diòxid de nitrogen del 10 al 14 de març del 2020 (abans del confinament) i les compara amb les concentracions del 15 al 20 de març del 2020 (durant el confinament) /Elena Sánchez-García UPV-CTF

Tal com explica Elena Sánchez, ja s’han fet uns primers tests amb monòxid de carboni (CO) i diòxid de sofre (SO2), altres gasos contaminants mesurats per la missió de satèl·lit Sentinel-5P. Tanmateix, no s’han obtingut resultats tan clars com els del NO2. Segons la investigadora, això es deu al fet que la mesura del diòxid de nitrogen és més senzilla que la del monòxid de carboni i el diòxid de sofre, que requereixen períodes de mesurament més llargs per a obtenir resultats clars. 

Segons Elena Sánchez, la situació actual ha originat una davallada dels gasos contaminants en l’àmbit local, però els valors de contaminants en l’atmosfera continuen «batent rècords» dia rere dia amb xifres elevades de gasos amb vida de llarg termini, com ara el diòxid de carboni i els gasos d’efecte hivernacle. 

Material particulat, el tòxic en suspensió

A part de gasos com el diòxid de nitrogen hi ha un altre contaminant molt important en les zones urbanes, l’anomenat material particulat (PM). Segons explica Víctor Estellés, professor de l’àrea de termodinàmica de la Universitat de València, el material particulat pot tenir orígens diversos, des de la pols de terra formada naturalment fins a la combustió dels vehicles de motor. Tal com conta, aquest segon tipus és el més perillós per a la nostra salut tant per la seua composició com per la seua mida. El material particulat provinent dels vehicles penetra en les vies respiratòries fins a arribar als alvèols pulmonars, on resulta difícil d’eliminar. «Fins i tot hi ha cops que les partícules més petites són capaces de travessar les parets dels alvèols i penetrar en el torrent sanguini, acumulant-se en el nostre organisme», explica el professor. 

«El material particulat pot tenir orígens diversos, des de la pols de terra formada naturalment fins a la combustió dels vehicles de motor»

Aquestes partícules sòlides suspeses en l’aire són inhalades per les persones i poden arribar a una major o menor profunditat del nostre organisme en funció de la seua mida. Segons l’expert, d’una banda podem trobar el PM10, que correspon a partícules amb un diàmetre aerodinàmic menor de 10 micres que es dipositen en vies respiratòries superiors, i d’altra banda trobem el PM2.5, corresponent a les partícules amb un diàmetre aerodinàmic menor de 2,5 micres que pot arribar a les vies respiratòries inferiors, incloent-hi bronquis i alvèols pulmonars. «Les partícules més petites són les que poden causar més problemes respiratoris a la població, especialment a la més vulnerable o amb problemes previs com l’asma», comenta Estellés.  

El professor explica que, segons un informe publicat l’any passat que analitza la mortalitat diària per causes respiratòries i cardiovasculars relacionades amb la concentració de PM i altres paràmetres atmosfèrics de contaminació de l’aire, es van trobar relacions directes entre les morts i la concentració de PM2.5 i PM10. L’estudi, que va analitzar 652 ciutats de 24 països, incloent-hi València, va concloure que no hi ha un paràmetre mínim per sota del qual no existisquen efectes negatius a les exposicions del material particulat. És a dir, qualsevol reducció de PM resulta beneficiosa, independentment de la qualitat inicial de l’aire. Tal com indica l’expert, aquestes millores es traduirien en un menor nombre de defuncions derivades de la contaminació de l’aire que, segons un informe de la Societat Europea de Cardiologia, causa al voltant de 790.000 morts cada any a Europa. 

Polítiques de salut pública o sanitat pública?

Els vehicles motoritzats són, junt amb les emissions derivades de la indústria, els grans responsables de la contaminació de l’aire a les zones urbanes i dels efectes d’aquesta sobre la salut. És d’ací d’on sorgeixen moviments com l’organització València per l’aire que reivindiquen una reducció del tràfic motoritzat i una millora de la qualitat de l’aire a la ciutat. 

«Calen polítiques que limiten l’ús de vehicles a l’àmbit urbà i incentiven els mitjans de transport alternatius»

David Hammerstein, exeurodiputat per Els Verds i membre de València per l’aire, assegura que cal una reducció dràstica del trànsit motoritzat en la ciutat. Segons explica, la reducció dels vehicles als carrers durant aquests dies no és suficient perquè, a part que encara hi ha cotxes que circulen, hi ha hagut un augment dels camions de repartiment que contaminen més que un cotxe normal. Tanmateix, també reclama la responsabilitat del sector industrial valencià. «València pateix la contaminació industrial de les grues del port, dels grans bucs, dels creuers que contaminen com a centenars de milers de cotxes, de les fàbriques que envernissen la ceràmica, de les cimenteres…», puntualitza. 

Segons l’exparlamentari, calen polítiques que limiten l’ús de vehicles a l’àmbit urbà i incentiven els mitjans de transport alternatius. Una de les mesures que planteja l’eurodiputat és, per exemple, reduir al màxim les places d’aparcament per a estudiants i professors del campus de Tarongers de la Universitat de València i crear convenis amb la xarxa de transport públic per a oferir servei gratuït o a un preu reduït, així com augmentar la xarxa de transports dins de l’àrea metropolitana.  

Sota l’afirmació que «les polítiques de salut pública no existeixen en Espanya», Hammerstein reclama una major atenció i inversió en les mesures de prevenció de malalties per a no sobrecarregar el sistema sanitari, sobretot de cara a futures pandèmies. «Cal reduir al màxim els agents responsables de la contaminació de l’aire com els vehicles, la producció industrial o les obres tipus l’ampliació del port de València o el PAI de Benimaclet. La mala qualitat de l’aire ens fa més vulnerables davant les malalties i ara és moment d’invertir en la salut pública preventiva», afirma. 

L’impacte del confinament en la salut

Per la seua banda, el catedràtic d’infermeria de la Universitat de València Ferran Ballester afirma que tot i que la millora de la qualitat de l’aire durant aquests dies comporta beneficis per a la salut, també cal estudiar els efectes del confinament total per a les persones, estudis que es comencen a fer en països com la Xina. 

En primer lloc, Ballester afirma que davant aquesta situació excepcional s’estan perdent els beneficis de l’activitat física. El fet que ja no es puga sortir al carrer per a fer esport o que ja no es realitzen desplaçaments a peu i en bicicleta pot tenir un impacte negatiu en la salut de les persones a llarg termini. Com a mesura de prevenció, l’expert es planteja la possibilitat d’habilitar espais oberts amb diferents franges horàries perquè la ciutadania puga realitzar una mica d’activitat física, especialment si el confinament es dilata en el temps. 

«Tot i que la millora de la qualitat de l’aire comporta beneficis per a la salut, també cal estudiar els efectes del confinament total per a les persones»

«Un altre dels problemes derivats del confinament és l’exposició al tabac dels fumadors passius», comenta el catedràtic. Segons explica, el tancament a casa pot provocar que es fume més en espais tancats i, per tant, augmente l’exposició de familiars o companys de pis als components nocius del tabac, que perjudiquen la salut respiratòria i provoquen possibles patologies a llarg termini que augmenten la vulnerabilitat dels pacients a l’hora d’enfrontar-se a una malaltia o infecció.

Tanmateix, l’expert afirma que podem aprofitar l’impacte que la crisi del coronavirus està tenint en la nostra societat per a canviar hàbits que milloren la nostra salut, com ara establir mesures per a millorar la qualitat de l’aire (i així preveure morts prematures derivades de la contaminació de partícules en suspensió) o instaurar noves maneres de relacionar-nos entre nosaltres, més higièniques i segures, com ara el distanciament social de seguretat. 

«La salut pública ha avançat a força de desastres», assegura Ferran Ballester i convida a reflexionar sobre el sistema sanitari i la seua situació actual després d’anys de retallades. Segons explica, actualment ens trobem en un moment d’impacte i encara no tenim perspectiva per a analitzar les conseqüències d’allò que està passant. Tanmateix l’expert es planteja una disjuntiva que repercutirà en la salut de cara al futur: la decisió de prioritzar entre l’ecologia o l’economia. 

© Mètode 2020
Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.