Entrevista a Pilar Domingo-Calap

Pilar Domingo-Calap és investigadora Ramón y Cajal i dirigeix el Grup de Virologia Ambiental i Biomèdica de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I²SysBio). Un dels principals camps que investiga és el de la teràpia de bacteriòfags, o fags, uns virus que afecten específicament els bacteris. Tot i que encara no està regulat a Espanya, ni tampoc en bona part d’Europa i els Estats Units, l’ús d’aquests virus té un gran potencial per a lluitar contra un dels principals problemes de salut pública a què ens enfrontem en l’actualitat: la resistència dels bacteris als antibiòtics. Per a conscienciar a la ciutadania sobre la problemàtica dels bacteris resistents i les possibilitats que els fags ofereixen, la Federació Espanyola de Fibrosi Quística ha llançat la campanya Adopta Un Fago. Com a part d’aquesta iniciativa, el pròxim divendres 2 de desembre se celebrarà a La Casa de la Mar de València el FagoFest, un concert benèfic en què es recaptaran fons per a la investigació en fagoteràpia. Parlem amb la investigadora Pilar Domingo-Calap sobre aquest acte, així com el procés d’investigació de fags i les seues diverses aplicacions.

Com s’utilitzen els fags en la recerca?

En el cas del meu grup d’investigació, el que tractem de fer és usar aquests virus per combatre els bacteris resistents que no tenen tractament i necessiten alternatives biològiques. Intentem trobar en l’ambient els virus de bacteris específics per a poder erradicar aquests últims.

Com és aquesta tasca de buscar fags en l’ambient?

Tenim una sèrie de punts de recerca establerts, dels quals extraiem les mostres ambientals. Poden ser aigües, sòls… en qualsevol lloc es poden trobar fags. Tenim prou consciència que els bacteris estan per tot arreu, però la realitat és que els fags es troben deu vegades més presents que els bacteris. A més, tenim un taller de caçadors de virus a València, anomenat VLC Phage Hunters. Amb el taller acudim a col·legis, centres educatius i ajuntaments per a divulgar sobre la problemàtica dels bacteris ultraresistents. Les persones que hi participen també ens ajuden a buscar mostres de fags d’interès.

En un article recent de la revista Mètode, afirma que els fags es postulen com a ferramentes prometedores en la lluita contra els bacteris resistents. Ens pot explicar un poc més d’aquest tema?

Estem vivint un problema molt seriós de resistència als antibiòtics. Ja hi ha molts casos de morts per infeccions de bacteris que no tenen tractament i que fa anys, amb antibiòtics normals, haguérem sigut capaços d’erradicar. Hui, els bacteris han trobat la forma de sobreviure a multitud d’antibiòtics, el que provoca que no hi haja formes de tractar-los. A més, des de fa anys no es desenvolupen nous antibiòtics, així que el fet  s’agreuja. Per aquests motius, una de les alternatives és l’ús de fags, que són una eina molt útil. El que es fa és cercar a la natura els virus necessaris per a eliminar aquests bacteris. És un mètode terapèutic i preventiu, i també diagnòstic, perquè en tractar-se de virus tan específics, si un bacteri respon bé al tractament amb fags podem saber exactament de quin bacteri es tracta. Ara, el més important potser és la ferramenta terapèutica, perquè ens trobem davant allò que es denomina «pandèmia silenciosa». En l’últim estudi al respecte de The Lancet es diu que a 2019, 1,2 milions de persones van morir a causa d’aquests bacteris, i que des d’aleshores, el problema ha augmentat. Necessitem urgentment combatre aquesta qüestió.

A més de l’ús de fags, quin altre tipus d’accions serien necessàries per a revertir aquesta situació?

Es requereixen multitud d’accions, i els fags solament són una d’aquestes. Per desgràcia, tant a Europa occidental com als Estats Units encara no n’està regulat l’ús, tot i que s’està veient que realment els fags poden salvar vides. A més, en moltes ocasions els virus aconsegueixen que els bacteris tornen a ser sensibles als antibiòtics. Però no són l’única solució; està clar que s’han de fer diversos abordatges de la qüestió, perquè és un problema global que requereix investigació i el desenvolupament de noves alternatives. Els fags són solament una d’elles, però hi ha altres mètodes que ajuden, com la vacunació i una bona higiene, que són clau en la prevenció.

Els fags no solament tenen un ús clínic, també tenen aplicacions en camps com la ramaderia o l’agricultura. Podria posar-ne algun exemple?

El problema dels bacteris resistents no és únicament humà, sinó de salut global. Últimament, el concepte de one health s’està utilitzant molt, ja que els bacteris resistents estan presents en tots els ecosistemes: al sòl, a l’aigua… Qualsevol investigació ha d’estar enfocar-se cap a una salut global i tenir en compte els espais naturals i també els animals, siguen domèstics o salvatges. En aquest sentit, la teràpia de fags ha d’abordar-se des de diverses perspectives perquè siga útil front qualsevol bacteri que es puga trobar en una persona, animal o medi. El tractament realitzat no solament depèn de quin bacteri trobem, sinó també d’on estiga localitzat aquest.

De manera que quan parlem de teràpia de fags no ens referim a un procediment concret, sinó que en cada cas es fa de manera diferent, és així?

Clar. Per exemple, la teràpia de fags aplicada a les plantes se sol entendre més com un biocontrol. El punt essencial és que es trobe un virus específic que afecte cada bacteri en concret. Una part bona d’aquest tractament és que és totalment segur, ja que en trobar el fag concret que es necessita, solament hi haurà un virus concret actuant a l’organisme.

Adopta Un Fago és una campanya de la Federació Espanyola de Fibrosi Quística. En què consisteix aquesta iniciativa?

Nosaltres som un laboratori de la Universitat de València, i depenem del finançament públic per a investigar. Ara mateix estem treballant en unes ferramentes terapèutiques noves, ja que en moltes ocasions les famílies de pacients amb una infecció per bacteris resistents es posen en contacte amb nosaltres per preguntar-nos sobre possibles tractaments. Cada vegada ens han anat contactant més famílies perquè els ajudem a desenvolupar els virus necessaris. El que passa és que aquest desenvolupament és molt costós, perquè s’ha de trobar el bacteri concret que està infectant una persona, trobar el fag necessari, produir-lo…  Tant pel que fa a la producció com a la contractació de personal, necessitem més suport econòmic. Per això, des de la Federació Espanyola de Fibrosi Quística s’ha fet una crida amb la campanya Adopta Un Fago, que no està limitada únicament als pacients de fibrosi quística, sinó a tots els col·lectius vulnerables i qualsevol persona infectada per un bacteri resistent. Hem de tindre clar que açò és una cosa que li pot ocórrer a qualsevol persona, i per això és necessari reunir recursos i fons perquè la fagoteràpia siga una realitat al nostre país. El pròxim 2 de desembre celebrarem un concert benèfic a La Casa de la Mar, a València, dins la campanya Adopta Un Fago. Tots els diners arreplegats aniran directament al projecte. Amb aquest acte, a més, volem donar visibilitat i conscienciar la ciutadania que la resistència als antibiòtics és un problema real; no és una cosa que estiga arribant, ja hi estem molt afectats. Per això, és necessari invertir recursos i temps per poder trobar solucions.

Com poden els fags ajudar als pacients de bacteris resistents?

Quan una persona té una infecció amb un bacteri resistent, els antibiòtics que pren no funcionen, i açò comporta que se’ls recepte una quantitat més elevada d’antibiòtics que generalment no sols ataquen el seu bacteri, sinó també altres. Açò fa que al final, un bacteri tan comú com és Escherichia coli adquirisca resistència i es convertisca en un dels bacteris que causen més mortalitat al món. El que s’ha de fer és buscar un tractament específic per cada bacteri. Per a fer-ho, s’extreuen mostres als pacients infectats amb els bacteris i al laboratori es busquen els fags necessaris que funcionen contra aquest bacteri concret, per poder realitzar un tractament específic i personalitzat per a cada pacient i bacteri. En el cas de la fibrosi quística, se segueix el mateix procés. Els organismes dels pacients amb aquesta malaltia produeixen una quantitat excessiva de mucositat, que és un ambient ideal per a la propagació dels bacteris. Moltes vegades, els pacients de fibrosi quística són xiquets o adolescents als qui se’ls administren dosis molt elevades d’antibiòtics, tot i que molts dels seus bacteris hi siguen resistents. Aquests antibiòtics poden tindre efectes secundaris, com la pèrdua d’audició o de sensibilitat a les extremitats. Els fags ens poden ajudar a reduir aquesta infecció i tractar-la solament amb el que és necessari.

Com es troba actualment a Espanya la investigació de fags?

A Espanya tenim la Red Española de Bacteriófagos y Elementos Transductores, FAGOMA, a través de la qual estem treballant en els fags. D’altra banda, dins el Grup de Virologia Ambiental i Biomèdica de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes concretament estem centrats en la teràpia de fags. A més, la Sociedad Española del Medicamento està duent a terme, juntament amb els grups que investiguem, els protocols necessaris per poder legislar l’ús de fags i aconseguir treballar en un futur des d’una mateixa perspectiva perquè la teràpia de fags s’utilitze de forma rutinària. Cada vegada som més persones les que treballem en aquest camp i divulguem perquè la importància sobre la investigació de fags arribe a la ciutadania, ja que cada vegada hi ha més bacteris per als quals no hi ha tractament. Als països on ja s’aplica la teràpia de fags, aquesta funciona molt bé. La idea és començar a fer-ne assajos clínics ací baix la normativa correcta, per assegurar que el seu ús funciona.