Les barreres de la diabetis
La malaltia afecta cada any un nombre major de persones
La diabetis és una de les grans emergències del segle XXI. Segons la Federació Internacional de Diabetis, més de 400 milions de persones pateixen aquesta malaltia a tot el món. D’elles, 199 milions en són dones. Cada 14 de novembre se celebra el Dia Mundial de la Diabetis, enguany sota el lema: «Les dones i la diabetis: el nostre dret a un futur saludable».
Les alarmants xifres de la diabetis
La diabetis és una malaltia crònica que resulta d’una fallada en la producció o en l’acció de l’hormona de la insulina. Aquesta hormona, produïda en el pàncrees, és l’encarregada de transportar la glucosa des de la sang a l’interior de les cèl·lules del cos on s’empra com a energia. La ineficiència d’aquesta hormona significa que la glucosa continua circulant en la sang, i pot assolir alts nivells que, a llarg termini i sense una detecció i tractament eficaços, poden produir perilloses complicacions i danys en l’organisme.
«L’Organització Mundial de la Salut adverteix que des de 1980 els pacients amb diabetis quasi s’han quadruplicat»
Existeixen dos tipus principals de diabetis: la diabetis tipus 1, causada per una reacció autoimmune on el sistema ataca a les cèl·lules productores d’insulina en el pàncrees i impedeix que generen la quantitat necessària d’insulina que l’organisme necessita; i la diabetis tipus 2, la més comuna, on el cos sí que és capaç de produir insulina però es torna resistent a ella. El nombre de persones afectades per aquesta malaltia s’incrementa cada any i el creixement sembla no trobar el seu sostre. Així, l’Organització Mundial de la Salut adverteix que des de 1980 els pacients amb diabetis quasi s’han quadruplicat i les pitjors expectatives es veuen desbordades una vegada i una altra. S’estima que, per a 2035, aproximadament 590 milions de persones patiran diabetis.
«El tabaquisme, l’augment en el consum d’alcohol, el sedentarisme, la inactivitat física i la mala alimentació afavoreixen la predisposició a patir diabetis»
Jorge Navarro, director mèdic de l’Hospital Clínic de València i especialista en diabetis, assenyala l’estil de vida, l’envelliment i el ritme frenètic imposat en la societat com a principals factors d’aquest augment de pacients amb diabetis, especialment la de tipus 2. Aquesta és la més estesa a Espanya amb cinc milions de pacients, segons la Federació Espanyola de Diabetis. La normalització del tabaquisme, l’augment en el consum d’alcohol, el sedentarisme, la inactivitat física i la mala alimentació afavoreixen aquestes alarmants xifres.
Dret a un futur saludable
Ana, pacient amb diabetis des de fa cinc anys./Paula Navarro
«Enguany el Dia Mundial de la Diabetis es centra en mostrar les barreres que es troben les dones amb aquesta malaltia crònica»
Com Ana, més de 199 milions de dones en el món conviuen amb la diabetis. Avui, la dona pateix, de forma generalitzada, discriminacions en diversos àmbits de la vida contemporània. El sistema sanitari és un d’ells. Els rols de gènere afecten l’accés als serveis i atenció sanitària de les dones a tot el món. Aquest fet les converteix en pacients més vulnerables enfront de la diabetis. Conscienciats i alarmats per la situació, enguany la Federació Internacional de Diabetis ha decidit dedicar el dia mundial de la malaltia, que se celebra cada 14 de novembre, a les dificultats i barreres que les dones amb diabetis troben per a desenvolupar la seua vida en les millors condicions possibles. Sota el lema: «Les dones i la diabetis: el nostre dret a un futur saludable» es pretén conscienciar d’aquest biaix. Les dones troben restriccions en els accessos a una prevenció, detecció i diagnòstic efectiu i primerenc. Segons Jorge Navarro, es deu a factors molt diversos entre els quals destaquen la marginació en l’atenció sanitària i la discriminació socioeconòmica a la qual estan subjectes, circumstàncies molt més evidents en els països en vies de desenvolupament. Jorge Navarro cita estudis com el realitzat per la professora Maria Teresa Ruiz Cantero, que corroboren la seua afirmació. Cantero ha analitzat el sistema sanitari des de la perspectiva de gènere i ha verificat l’existència de biaixos en l’entorn assistencial i de diagnòstic. Una discriminació cap a les dones respecte a l’esforç terapèutic que es fa evident en atribuir diferents significats als mateixos símptomes segons per qui, homes o dones, siguen presentats.
«Els rols de gènere afecten l’accés als serveis i atenció sanitària de les dones a tot el món»
D’altra banda, Jorge Navarro apunta que les desigualtats socioeconòmiques exposen les dones als principals factors de risc de la diabetis: «les dones que desenvolupen aquesta malaltia tenen, normalment, un patró econòmic més deprimit que els homes. Aquest fet influeix negativament en el seu estil de vida: la nutrició pobra, falta d’activitat física… A més, el rol de cuidadora que la societat els ha imposat també ha afavorit el seu abandonament». De fet, segons la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició, la prevalença de malalties com l’obesitat causa més del 40 % dels casos diagnosticats en diabetis de tipus 2 en el nostre país. Aquest tipus és significativament més elevat en les dones que en els homes a partir dels 45 anys, segons les dades recopilades per l’estudi de prevalença de diabetis, [email protected].
Les barreres de la diabetis
No obstant això, la barrera econòmica converteix la diabetis en una malaltia que discrimina més enllà del gènere. Arancha Cervera viu amb diabetis tipus 1 des de fa 24 anys i és responsable de l’àrea social de l’Associació Valenciana de Diabetis. El seu treball en l’organització i la seua experiència com a pacient li han permés observar de primera mà les desigualtats socials a les quals estan exposades les persones que, com ella, pateixen «una malaltia en la qual, per desgràcia, el poder adquisitiu del pacient determina molt la seua qualitat de vida».
L’adequació de l’alimentació és una variable imprescindible per a les persones amb diabetis. / Pixabay
«Abaratir el cost dels productes frescos i sans, seria un bon punt de partida en polítiques preventives per a la diabetis»
L’accés a professionals especialitzats en aquesta matèria també està restringit a la capacitat econòmica del pacient. Andrea López recorda que Espanya és l’únic país de la Unió Europea sense nutricionistes en la sanitat pública. Tampoc els podòlegs, essencials per al tractament de les complicacions que es generen a partir de la diabetis –el 70 % de les amputacions no traumàtiques de l’extremitat inferior es deuen a aquesta malaltia–, formen part del sistema de sanitat públic. L’atenció a la diabetis, a més, és limitada. Els educadors en aquesta matèria, essencials per a oferir informació i suport als pacients, són molt escassos i les xifres situen Espanya en el penúltim lloc en l’ús de bombes d’insulina per al tractament, amb tan sols un 4 %, segons el Grup de Tecnologia en Diabetis Fenin. Per aquesta raó, les persones diabètiques, en moltes ocasions, es veuen obligades a cercar ajuda professional privada i pagar pels seus serveis. Arancha Cervera reitera que l’administració està fallant en les polítiques de prevenció i estratègies que vagen cap al més econòmic i sostenible. «El sistema pensa a curt termini, pren mesures els resultats de les quals són visibles en un breu espai de temps però que, a la llarga, no donen una solució definitiva al problema, per açò les xifres segueixen creixent», assegura. La diabetis i les seues complicacions també són una càrrega pesada per als sistemes sanitaris i economies dels països. En 2013, un estudi sobre el cost i la gestió de la diabetis de la London School of Economics va revelar que a Espanya les despeses en el tractament i hospitalització de pacients diabètics ascendien a més de 5.000 milions d’euros, i els costos indirectes relacionats amb aquesta malaltia sumaven més de 17.000 milions d’euros. 
Invertir en mesures preventives, com la divulgació en salut i hàbits saludables, podria reduir aquests costos. No obstant això, la diabetis conviu amb la desinformació. La Federació Espanyola de Diabetis afirma que, dels cinc milions de persones amb aquesta malaltia a Espanya, el 43 % desconeix que la pateix. A més, la falta de professionals especialitzats que eduquen i transmeten la informació fa que qui sí que és conscient que la té posseïsca, generalment, un ínfim coneixement d’aquesta. Andrea i Arancha expliquen que són molts els pacients que acudeixen a l’associació on col·laboren amb infinitat d’interrogants i preguntes sense resoldre a la recerca d’ajuda. Els tòpics i mites que envolten la malaltia impedeixen viure amb plenitud.
«La diabetis conviu amb la desinformació»
Ana recorda que quan li van detectar diabetis evitava les eixides a bars i restaurants. Durant un temps va decidir recloure’s a casa. Pensava que era el més correcte per a tractar la malaltia que pateix. Aquest és un comportament generalitzat entre els recentment diagnosticats però equivocat, segons afirma la nutricionista Andrea López: «Amb diabetis no hi ha aliments prohibits, és un mite». Hi ha aliments desaconsellables que no beneficien als pacients, però que tampoc són recomanables per al conjunt de la població. Aquest tipus de malentesos causen temors en les persones que pateixen diabetis i els porta a actuar, a vegades, amb comportaments restrictius que ens els deixen gaudir amb plenitud quan no estan exempts de poder fer-ho. Andrea i Arancha opinen que «la vertadera barrera per a les persones amb diabetis» és la falta d’informació i d’eines (bé siguen econòmiques o materials) per a conéixer i tractar la malaltia. «Els governs han de prendre un paper més actiu en la lluita contra aquesta malaltia crònica, alguna cosa ha d’estar fent-se mal si les xifres segueixen augmentant», subratlla Arancha. En el mateix sentit, «garantir la salut de les futures generacions implica educar a la població sobre com portar una vida saludable, dotar-la dels instruments necessaris per a la prevenció d’aquesta malaltia i assegurar que els qui la pateixen reben l’atenció i el suport adequats», conclou Andrea López.
