Una porta oberta a la divulgació de les matemàtiques

La Facultat de Matemàtiques de la Universitat de València acull la presentació del número de Mètode dedicat als problemes del mil·lenni

presentació número matemàtiques

El passat divendres, 16 de juny, la Facultat de Ciències Matemàtiques de la Universitat de València va acollir la presentació del nou número de Mètode. Estudiants, professorat i alguna persona encuriosida es van aplegar al Saló de Graus de la facultat per tal de conèixer aquesta revista dedicada als problemes del mil·lenni. En la presentació hi van participar Juan Monterde, degà de la facultat, Sergio Segura, coordinador del monogràfic, i Martí Domínguez, director de la revista Mètode.

Foto: Nuria Server

Juan Monterde va fer un repàs als diferents números que Mètode ha dedicat a les matemàtiques, com ara Temps de matemàtiques, l’any 2000, Fons i forma, el 2003, o Les xifres de la ciència, el 2014, a més de La mirada de Galileu, el 2009, i L’univers violent, el 2016. També va mencionar la notícia «La invisibilitat mediàtica de les matemàtiques», publicada a l’Observatori de les Dues Cultures, l’entrevista a Antonio Marquina, o l’article dedicat a Karl Weierstrass. Finalment, Monterde es va centrar en els protagonistes de l’últim número de Mètode: els problemes del mil·lenni. Després de fer una breu explicació de cadascun dels set reptes proposats per l’Institut Clay, el degà de la facultat que acollia la presentació va concloure que «les matemàtiques sempre han begut molt dels problemes de física». Les últimes paraules de la intervenció de Monterde estaven dedicades als doctorands i doctorandes del Departament d’Anàlisi Matemàtica, protagonistes, junt amb pissarres plenes d’equacions, de les fotos d’Ana Yturralde que acompanyen els textos del monogràfic.

Sergio Segura va aprofitar el seu torn per a contar com va nàixer i desenvolupar-se el número: «La primera vegada que es va parlar de fer un monogràfic de matemàtiques va ser en una reunió sobre els cinquanta anys de la facultat, i ho va dir Olga [Gil Medrano, catedràtica del Departament de Geometria i Topologia]». Una vegada decidit el tema, els problemes del mil·lenni, el següent pas va ser la presa de contacte amb el director de la revista i, també, amb possibles autors i autores per als articles. «Jo pensava que trobar col·laboradors seria difícil. Però va ser més dur encara! Alguns ni tan sols van respondre», es lamentava Segura. També va destacar la dificultat per a trobar revisors, dos per article, i com es va acabar solucionant tot: «A Mètode tenen professionals molt bons, i això cal dir-ho».

«Intentem que les matemàtiques s’entenguen per un públic culte, amb interés, però no especialitzat en el tema», va aclarir Martí Domínguez, tot destacant la por que podia sorgir en endinsar-se en un territori inexplorat. Dirigint-se als matemàtics i matemàtiques presents a la sala, els digué que buscar un altre estil a l’hora de presentar les idees és una tasca important, igual que la tasca de Mètode és «la popularització de la ciència». I va concloure: «Teniu a Mètode una eina important per a difondre el vostre coneixement». O, com ja havia dit Monterde en la seua intervenció, «la revista Mètode és una porta oberta a la divulgació de les matemàtiques».

© Mètode 2017

Llicenciada en Periodisme i graduada en Comunicació Audiovisual. Revista Mètode, Universitat de València.