Recuperar l’Albufera
Un simposi analitza els avanços i carències del Parc Natural en el seu 30 aniversari
Si una cosa va quedar clara durant el simposi «El Parc Natural de l’Albufera, ara», organitzat per la Universitat de València, és la complexitat d’aquest espai protegit. Un parc natural situat al costat de la ciutat de València, que s’estén per 21.120 hectàrees de dotze termes municipals, on conviuen diferents hàbitats de gran riquesa ecològica com el llac, la marjal i la zona de la Devesa del Saler, així com diversos nuclis urbans tradicionals i turístics. Com mantenir l’equilibri entre l’objectiu de conservar l’Albufera i els diferents interessos econòmics, turístics i socials?
Els passats 24 i 25 de novembre, el Jardí Botànic de la Universitat de València va reunir especialistes provinents de la biologia, la sociologia, la geografia, l’agricultura i la gestió de l’aigua, així com arquitectes i juristes, per tractar les diverses problemàtiques a les quals s’enfronta l’Albufera en el trenta aniversari de la seua declaració com a parc natural. El biòleg Mario Giménez, delegat de la Societat Espanyola d’Ornitologia a València, destacava en la seua intervenció com en analitzar els indicadors de biodiversitat de les tres dècades d’espai protegit, la tendència general era positiva. Però si posem el focus només en el període més recent, aquesta impressió canviava. «En els últims anys, les espècies que depenen de l’aigua estan entrant en una tendència negativa», assegurava. Segons el biòleg, en acabar l’hivern les zones inundades estan perdent superfície i les espècies d’ànecs estan disminuint.
Recuperar l’estat de l’Albufera als anys seixanta va ser una de les idees que es va repetir durant les diferents sessions. Un moment en el qual el paratge encara no havia patit la pressió urbanística que el sacsejaria amb força a finals de la dècada, i on la qualitat de les aigües era òptima, sense la contaminació i reducció d’aportacions a la qual es veuria sotmesa anys després. Perquè l’aigua continua sent un dels elements claus per a garantir el futur de l’Albufera, segons es va desprendre d’aquestes jornades, i en aquest sentit es va subratllar la importància de la perellonà –el període durant el qual els arrossars estan inundats en hivern– per al manteniment de l’ecosistema. Tot això en un context d’alarma pels baixos nivells d’aigua que ha registrat el parc des de l’estiu, i que només ha millorat després de les pluges recents.
La petjada humana a l’Albufera
En un parc on més de 14.000 hectàrees estan destinades al conreu de l’arròs, «comptabilitzar els objectius econòmics dels agricultors amb la conservació dels valors ambientals i culturals de l’aiguamoll» es presenta com altre dels reptes principals, tal i com va desenvolupar Bosco Dies, director de projectes de la Fundació Assut. Un sector que no es pot deixar de banda a l’hora de conservar la biodiversitat i el paisatge. Perquè, tal i com explicava la professora de la Universitat de València Toñi Rodrigo: «No podem entendre els arrossars només com una activitat econòmica, són també un punt de biodiversitat». En aquest sentit, les ajudes al sector agrícola es presentaren com un element a tenir en compte per a garantir la futura sostenibilitat del parc.
No és l’únic repte a què s’enfronta l’Albufera. Durant els pròxims anys el parc natural ha d’anar responent a diferents qüestions, com són la regulació de l’activitat turística al seu interior, la pacificació del trànsit per les vies que el travessen, la posada al dia de les infraestructures i equipaments del parc, la potenciació de l’educació ambiental i la difusió dels valors ecològics d’aquest espai protegit. Aspectes en els quals s’ha avançat des del naixement del parc natural, però en els quals cal incidir. Tal i com va manifestar la directora conservadora del Parc Natural, Paloma Mateache, «no hi ha una suficient conscienciació de la ciutadania de la necessitat de conservació de l’Albufera». El problema, segons Mateache, no és tant un problema de falta d’estima per l’espai, sinó de comunicació: «És necessari un esforç didàctic i divulgatiu molt més gran», concloïa.
Les conclusions definitives de les jornades es donaran a conèixer el pròxim 13 de desembre a l’Aula Magna del centre cultural La Nau de la Universitat de València. Unes jornades que pretenen ser l’inici d’un diàleg entre societat i governants de cara a millorar la gestió d’aquest parc natural. Tot pensant en un nou model d’Albufera per al segle XXI, però amb la mirada posada en el passat, en aquella Albufera dels anys seixanta lliure de contaminació i pressions urbanístiques i industrials. Ara, tal i com es va encarregar de subratllar el geògraf Carles Sanchis a la taula final del simposi, tot està en mans de la voluntat política per posar els recursos econòmics i humans al servei del que va ser el primer parc natural del País Valencià.
