Si l’harmonia, el contrast, el ritme, la repetició són els elements compartits per la música i la pintura en el seu intent de donar forma al món, Nico Munuera els posa a treballar en el seu profit a través de la matèria.
Entrevista a Francesc Miralles Bofarull (Tarragona, 1940), historiador per la Universitat de Barcelona, crític d’art i expert en l’artista Joaquim Mir i Trinxet.
A la literatura balear, la cala no ha centrat el protagonisme de la poesia, tot i la seua predominança en el paisatge de les Illes, però sí que hi té una presència selecta.
El paper de la pintura no ha estat el que s’hauria pogut esperar per conscienciar del valor del paisatge balear, i molts d’aquests espais no s’han salvat de l’impacte del turisme i la construcció.
Greta Alfaro (Pamplona, 1977) inicia la seua formació llicenciant-se en Belles Arts en la Universitat Politècnica de València i posteriorment l’amplia amb el Màster en Belles arts / Fotografia al Royal College of Art, Londres. L’evolució de la seua obra ha anat en paral·lel als coneixements que
[caption id="attachment_7821" align="alignleft" width="152"] Paolo da San Leocadio i els inicis del Renaixement a Espanya. Ximo Company. CEIC Alfons El Vell. Gandia, 2006. 675 pàgines.[/caption] La recent troballa de les pintures murals de Paolo da San Leocadio en la volta de la capella major de la
Fa uns dies el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) em va demanar que comentés un quadre de la seva col·lecció per a un programa de televisió. Vaig triar una pintura de Feliu Elias, un artista no gaire conegut que es va iniciar en el postmodernisme català amb Nonell, Mir i Casas entre altres, i que a més va ser caricaturista, editor i crític d’art.
El Jardí Botànic de la Universitat de València s’ha convertit en tot un museu d’art aquest estiu amb l’exposició Home Creïlla de Carmen Calvo. L’artista valenciana de renom internacional i Wilson Lazaro, conservador del Museu d’Art Contemporani Bispo do Rosário de Rio de Janeiro i comissari de l’exposició...
Una creïlla reposa sobre el coll d’un refinat home de vestit i corbata negres. El rostre vegetal es torna expressiu en aquest cos elegant i serè. Tanmateix, l’autèntic sentit li’l dóna el marc natural que li proporciona el Jardí Botànic de la Universitat de València.
La geografia valenciana ha estat poc treballada, fins i tot pels pintors valencians. Figures com Sorolla o Pinazo van focalitzar-se més en el costumisme que en els elements del nostre paisatge.