La nostra evolució ha desenvolupat una sèrie d’innovacions tècniques, com el control del foc, l’agricultura i el ferrocarril, que han transformat no sols com mengem, sinó també com vivim.

Quins van ser els factors que van fer possibles els experiments urbans al final de l’Holocè i quines pressions selectives van provocar que les ciutats tingueren més èxit que altres alternatives?

La participació activa de la societat en la ciència no és nova. Hi ha àmbits com l’astronomia o la botànica, per posar només dos exemples preclars, en què el pes de les persones aficionades o amateurs ha estat considerable. Tanmateix, la progressiva professionalització del coneixement

Integrar la natura a la ciutat és encara una assignatura pendent. Com podem millorar la presència d'arbres en el nostre entorn urbà?

Josep Vicent Boira recupera el monogràfic Existeix la ciutat somniada?, publicat la tardor de 2001 i dedicat a analitzar les possibles bases d'un model de ciutat ideal.

Migrant, migrant, hem arribat a tots els confins de la Terra. Al principi, lentament. Després, amb la invenció dels vaixells, prou de pressa. Avui, gràcies als vehicles motoritzats, a gran velocitat. Som l'espècie més migradora de la història.

Aquest reportatge analitza el pes de l'aspecte ecològic en el disseny de zones verdes i posa com a exemple d'estudi la ciutat de València.

Smart significa “intel·ligent”. La meva maquineta (un smartphone) no n’és. Polifacètica i ràpida, sí; intel·ligent, en absolut. Domina moltes rutines i cap raonament. Això no és intel·ligència.

Existeix la ciutat somiada? És ben possible que no. En aquest número reflexionem sobre el paper de les ciutats, sobre aquell somni de la ciutat “sostenible”.

Les noves dinàmiques territorials i, en particular, els extensos processos d'expansió urbanística han dissolt els límits entre la ciutat i els diferents espais geogràfics.