Els éssers humans, al contrari que alguns animals, no ens basem en la genètica per a trobar la parella perfecta. Intervenen molts condicionants socioculturals.

Fins fa poc l'ADN s'ha associat amb l'estructura de doble hèlix. S’han descrit altres estructures i conformacions diferents que pot adoptar, com els G-quàdruplex

Gràcies als avenços en genètica, a partir del DNA en podem extreure molta informació i inferir un retrat força acurat del rostre a qui pertany.

Sense cap mena de dubte, ens trobem en una etapa engrescadora per a la biologia evolutiva. La paleoproteòmica té el potencial per a explorar intervals de temps que eren del tot inaccessibles fins ara.

El rol de víctima atribuït dins de la llegenda de la doble hèlix no hauria d’eclipsar les brillants aportacions de Rosalind Franklin, sovint menystingudes en les narracions esquemàtiques de la seua trajectòria científica.

Recordo que fa vint anys, davant de cada nou avenç en genètica, se’m preguntava què es podria arribar a fer i saber. Sovint em plantejaven escenes d’un món quasi apocalíptic i distòpic, basades en l’imaginari col·lectiu creat pels llibres i pel·lícules de ciència-ficció. I ara, quin és el límit?

El concepte d’estandardització està vinculat amb la revolució industrial i la producció massiva de béns en cadenes de muntatge. La pregunta que tractarem de respondre en aquest document és fins a quin punt es poden aconseguir estàndards i implementar un procés d’estandardització en l’àmbit biològic.

Regalant el nostre ADN i les nostres dades genètiques, regalem l’ADN i les dades genètiques de tota la nostra família biològica. Cal pensar si l’objectiu que es persegueix s’ho val.

David Reich reconstrueix  allò que es coneix de les poblacions i dels fluxos migratoris que es van anar estenent per tots els continents.

L’ADN codificant és aquell que conté els gens que produeixen proteïnes dins del genoma, mentre que l’ADN no codificant pot estar format per gens que produeixen distints tipus d’ARN, però no es tradueixen a proteïnes.