Els sistemes dinàmics dissipatius perden energia contínuament i açò determina el seu destí dintre del sistema en què existeixen. Els anomenats «atractors estranys» hi juguen un paper rellevant.

L'autor il·lustra l'autoorganització d'alguns sistemes dinàmics de fluids, paradigma de la complexitat. La seua compexitat gairebé demana un anàlisi exclusivament estètic

Els autors expliquen la idea del caos determinista en termes simples. Entre d’altres aspectes, tracten l’extrema sensibilitat a les condicions inicials (el famós efecte papallona).

“Aquest no serà un país normal si no dupliquem la despesa en R+D, no en tinc cap dubte” L’afirmació, llançada pel president del CSIC, Rolf Tarrach, durant la celebració de la Setmana Europea de la Ciència al si de la Universitat de València, plantejava immediatament

[caption id="attachment_9540" align="alignleft" width="200"] Max Karl Ernst Ludwig Planck, del qual se celebra enguany la seua hipòtesi dels quants. [/caption] Max Karl Ernst Ludwig Planck va nàixer el 23 d'abril de 1858 a Kiel i va morir el 3 d'octubre de 1947 en Göttingen. Aquest físic alemany, que dóna nom en l'actualitat

La néta de la reconeguda científica Marie Curie repasa i recorda la trajectòria de la seua àvia com a al:licient de la dona per dedicar-se a la ciència.

[caption id="attachment_7459" align="alignleft" width="550"] L’exposició explica com funcionen els acceleradors i detectors de partícules (amb exemples que ens resulten totalment familiars, com ara un televisor) i ens acosta als experiments que actualment funcionen al CERN.[/caption] Fins fa uns quaranta anys, la qüestió de l’origen de l’univers