Continuem celebrant els 25 anys de Mètode i recuperem el monogràfic Simfonia del caos. Un passeig per la complexitat, dedicat a l’anàlisi de diferents aspectes de la teoria del caos.
Ens mirem el cel tot admirant-ne la regularitat i estabilitat, l’aparent immutabilitat. Sempre ho hem fet així; no de bades s’esveraven els éssers humans en observar algun canvi produït al cel, associant-lo a estats d’ànim de divinitats o a presagis. I aleshores, a aquests canvis
En el marc de la teoria general de la relativitat, Einstein va postular l’existència de les ones gravitacionals, encara que pensava que mai es podrien detectar.
Caterina Biscari dirigeix una de les institucions científiques més importants d’Espanya i Europa, el sincrotró ALBA, el primer accelerador de partícules del sud-oest del Vell Continent.
Entrevista a Mario Bunge, filòsof i físic. El nonagenari continua desplegant una activitat frenètica, com ha fet tota la vida. Tenim l'oportunitat d'entrevistar-lo a Madrid, procedent de Canadà, durant la presentació d'un llibre sobre medicina.
James Clerk Maxwell va publicar amb trenta-tres anys les vint equacions generals del camp electromagnètic, que expressen i resumeixen les lleis experimentals de l'electromagnetisme, i proporcionen una base teòrica completa per al tractament dels fenòmens electromagnètics clàssics.
Molts experiments en la història de la física de partícules podrien il·lustrar el paper que ha exercit l’estadística, però pocs ho poden fer amb un descobriment, fruit d’un esforç tecnològic i col·lectiu colossals, de tanta repercussió científica com el del bosó de Higgs.
Parlem amb Juan Fuster sobre els aspectes més destacats de la física de partícules i sobre l’enteniment entre els científics i els periodistes, una relació que considera necessària.
La física no depèn de qui la miri. És pura estètica: la ciència pot ser falsa, però no lletja. I aquesta estètica és pura simetria: no hi ha observadors de privilegi.
Frank Wilczek (Nova York, 1951) és una persona poc convencional. Per començar ja no encaixa la seva indumentària –barret i corbata combinats amb unes bambes– i aquesta impressió es confirma durant la conversa, durant la qual, per exemple, es refereix als «simpàtics electrons» i no