El model socioeconòmic actual sembla reconèixer només la primera llei de la termodinàmica: el treball físic per passar de l’estadi A a l’estadi B no depèn ni del tipus de treball efectuat ni del procés seguit.
El 16 de maig de 1960, el físic Theodore Maiman va obtenir la primera emissió làser, precursora d'un dels instruments científics més importants de tots els temps.
Si volem esbrinar què va passar en les etapes molt primitives de l’univers haurem de saber com es combina la gravitació i la física quàntica. Aquesta ha estat una preocupació essencial en les aportacions físiques de Stephen Hawking.
[caption id="attachment_3106" align="alignleft" width="200"] Scientists debate Gaia. The next century. Stephen H. Schneider, James R. Miller, Eileen Crist, Penelope J. Boston (eds.). MIT Press, Cambridge MA, 2004. 377 pàgines.[/caption] La presència d’aigua líquida en la Terra durant els darrers 4.000 milions d’anys sense interrupció, malgrat l’augment
Per al pintor, fins i tot per al més informalista, mai serà possible representar l’antimatèria tal qual és.
Paul Dirac buscava la bellesa a través de la física. Tenía una visió esteticista de la ciència.
Em trobe al despatx del director de l’Observatori Astronò-mic de la Universitat de València, Vicent J. Martínez, per fer-li una entrevista sobre els forats negres. Però, per a sorpresa meua, quan s’obre la porta el científic no entra sol. Els físics Fernando Ballesteros, Alberto Fernández
Ciència bàsica, ciència aplicada i la tecnologia no estan connectades només per una relació lineal. La història de la radioactivitat ens demostra la rica i intrincada connexió que existeix entre elles.
El gozo intelectual és la proposta de Jorge Wagensberg per a identificar quan i com una persona fa un passet més en la comprensió de la realitat. La relació entre plaer i coneixement sorgiria de la natura curiosa de l’ésser humà. Aquest «goig» seria un motor que fa avançar la ciència, una mena de fam que fa que l’home s’alimente d’explicacions sobre el món.
[caption id="attachment_2505" align="alignleft" width="195"] Antes de Hiroshima. De Marie Curie a la bomba atómica. Diana Preston. Tusquets. Barcelona, 2008. 464 pàgines.[/caption] El llibre descriu una part de la física en la primera meitat del segle xx, les implicacions dels científics en els projectes nuclears i les