L'ull humà no és capaç d'apreciar els colors a la nit perquè els cons, responsables de la percepció del color, només s'activen amb llum intensa.

Ferrran Martín fa referència al camp de l’Astronomia d’Ones Gravitatòries arran de la primera observació d’un sistema binari d'un forat negre i una estrella de neutrons.

Perquè hi haja so, ha d’haver-hi una font vibrant, un medi transmissor que propaga la vibració a una certa velocitat i un receptor que, en arribar l’ona, es posa en vibració.

La longitud d'un pèndol determina el seu únic ritme d'oscil·lació i no hi ha manera d’obligar un pèndol a oscil·lar a un ritme diferent del propi.

Si ens posàrem elèctrodes per traure’ns energia, col·lapsaríem perquè ja no ens en quedaria gens per a mantenir el cor bategant, així que si les màquines volen dominar-nos, millor que es compren plaques solars.

En l'espai no hi ha un mitjà que transmeta el so, per això en les pel·lícules de ciència-ficció no haurien d'escoltar-se les batalles espacials.

Qualsevol objecte que vibra és l’origen del so. Ens ho explica Chantal Ferrer, del Departament de Física Aplicada de la Universitat de València.

L'Acadèmia Sueca ha reconegut amb el Nobel de Física la tasca de Roger Penrose, i de Reinhard Genzel i Andrea Ghez. Què hi ha darrere d'aquest guardó compartit? Quan es va començar a parlar dels forats negres? Ho analitza Manel Perucho.

L’autor d'Un científico en el supermercado ens presenta un recorregut transversal per la ciència que ens envolta. Ens explica que la ciència està present en totes aquestes coses petites i grans amb les quals convivim.

Amb materials senzills com ara botelles de plàstic, palletes, plastilina i xeringues es poden observar molts fenòmens interessants sobre la pressió en l’aire i l’aigua.