Si un imant penja d’un fil, s’alinea sempre en la mateixa direcció, encara que no hi haja un altre imant a prop. És una brúixola i respon al magnetisme terrestre.
Entrevistem a la catedràtica d'Òptica Pas García, qui ens explica els obstacles que tenen les dones al camp de la Física.
El Nobel de Física de 2021 ha reconegut la tasca en l'estudi dels sistemes complexos de la natura, però Ferran Martin es fixa en altres sistemes complexos que han copat també l'actualitat de la setmana.
En el segle XVII era difícil aconseguir i mantindre un buit parcial. En el XXI, el repte és aconseguir en laboratori un ultrabuit com mai es va poder somiar aleshores.
L'ull humà no és capaç d'apreciar els colors a la nit perquè els cons, responsables de la percepció del color, només s'activen amb llum intensa.
Ferrran Martín fa referència al camp de l’Astronomia d’Ones Gravitatòries arran de la primera observació d’un sistema binari d'un forat negre i una estrella de neutrons.
Perquè hi haja so, ha d’haver-hi una font vibrant, un medi transmissor que propaga la vibració a una certa velocitat i un receptor que, en arribar l’ona, es posa en vibració.
La longitud d'un pèndol determina el seu únic ritme d'oscil·lació i no hi ha manera d’obligar un pèndol a oscil·lar a un ritme diferent del propi.
Si ens posàrem elèctrodes per traure’ns energia, col·lapsaríem perquè ja no ens en quedaria gens per a mantenir el cor bategant, així que si les màquines volen dominar-nos, millor que es compren plaques solars.
En l'espai no hi ha un mitjà que transmeta el so, per això en les pel·lícules de ciència-ficció no haurien d'escoltar-se les batalles espacials.