L’ADN codificant és aquell que conté els gens que produeixen proteïnes dins del genoma, mentre que l’ADN no codificant pot estar format per gens que produeixen distints tipus d’ARN, però no es tradueixen a proteïnes.

El nostre ADN no és nostre, sinó que és un trencaclosques d’ADN, llegat dels nostres ancestres. Som portadors de petits fragments d’ADN dels nostres rerebesavis i rerebesàvies

El llibre de Montoliu exposa com ha arribat als laboratoris l’edició genòmica i, en particular, la tecnologia CRISPR.

Les modificacions epigenètiques tampoc alteren el missatge que contenen els gens. Únicament regulen la seva expressió de manera simple i econòmica, sense necessitat d’anar sintetitzant factors de transcripció.

Els avanços tecnològics en l’estudi del genoma ens permeten inferir qui i com era l’amo d’unes restes trobades, per exemple, en una fossa comuna o una tomba anònima: on va viure, com era físicament, o quin era el seu origen familiar.

L’arqueologia i l’antropologia forense han tingut un paper important en la identificació de soldats de la Primera Guerra Mundial. En aquest procés d’identificació, arqueòlegs i antropòlegs físics i forenses tenen un paper inestimable per poder commemorar i proporcionar un enterrament digne als qui van donar la vida pel seu país.

Amb ferramentes genètiques que tenim a l'abast, alterarem l'ADN de l'espècie humana per a crear éssers humans optimitzats? El pròxim 22 de maig a les 19:00 hores, Gemma Marfany ofereix una conferència a La Nau sobre el futur de la genètica.

Podrem els humans dirigir l’evolució futura de la nostra espècie? Basant-nos en els coneixements actuals en genètica, es pot inferir i extrapolar què pot passar en un futur més proper. Al cap i a la fi, si cal predir el futur, cal comprendre les bases del nostre present.

El laboratori de Lluís Montoliu ha estat pioner a Espanya en l'ús de CRISPR per a investigar malalties rares. El científic va analitzar a València l'impacte en la recerca i en possibles teràpies d'aquesta tècnica.

L’evolució de la vida no és només una qüestió de canvis genètics (que ho són) sinó d’interaccions entre molècules, organismes i condicions d’entorn, i sovint es basa en processos associatius i d’incorporació.