L’estudi de la diversitat genètica de les poblacions humanes actuals ens revela quins esdeveniments demogràfics i moviments migratoris passats han deixat una empremta en el nostre genoma.
Ciència i poesia engloben conceptualment dues maneres, dues mirades pròpies de l’home, per comunicar amb els altres allò que pretenem saber sobre nosaltres i sobre la resta. Julio Casares diu que la poesia consisteix en una interpretació emotiva de la naturalesa o de la vida
A pesar de ser un projecte de “megaciència”, l’obtenció de la seqüència del genoma humà és el resultat de la determinació, l’impuls i la innovació imbuïdes per un petit nombre de científics, revolucionaris en el seu moment, al voltant dels quals es conformaren els nuclis
Arqueus. Organismes procariotes que solen trobar-se en hàbitats extrems (alta temperatura, pressió i salinitat) i que constitueixen, amb bacteris i eucariotes, un dels tres dominis dels éssers vius. Clonatge. Procés natural o artificial pel qual es generen còpies genèticament idèntiques d'un organisme o cèl·lula. Cromosomes homòlegs. En
What about the other genomes? 1995 saw the publication of the first complete genome sequences of prokaryotic cells and a year later the first sequences of an eukaryotic organism were published: those of the yeast Saccharomyces cerevisiae. From this moment on, a new scientific discipline
The genome and the complexity of living beings. The genome of an organism is the total dna content of its cells, including genes and intergenic regions. In prokaryotes (Archaea and Bacteria) there is, in general, a linear relationship between genome size and the number of
Svante Pääbo acaba de ser guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries d'Investigació. Aquest article se centrava en què havien significat els resultats del Projecte Genoma Neandertal, liderat pel científic suec.
Les noves tecnologies genètiques impliquen canvis socials, morals i legals. És necessari un debat social com a exercici positiu i democràtic.
La teràpia gènica és una nova estratègia terapèutica basada en la modificació genètica de les cèl·lules. Aquest pocediment es presenta com una promesa terapèutica amb un gran potencial d'ús en tot tipus de patologies.
[caption id="attachment_10569" align="alignleft" width="200"] Figura 1. Comparació entre els cromosomes del ratolí i de l’home. Mitjançant el codi de colors, que corresponen als cromosomes del ratolí indicats en la part inferior, pot apreciar-se a quins fragments dels cromosomes humans són equivalents, entenent com a tal