Revivint Arquimedes
L’Hemisfèric estrena una òpera per a planetari sobre el matemàtic grec
Arquimedes de Siracusa (c. 287 – 212 aC) va ser un matemàtic, físic, enginyer, inventor i astrònom grec. Generalment considerat el més gran matemàtic de l’antiguitat i un dels més grans de tots els temps, va anticipar el càlcul i l’anàlisi moderns aplicant conceptes d’infinitesimals i el mètode d’exhaustió per obtenir i provar rigorosament un rang de teoremes geomètrics, incloent-hi l’àrea d’un cercle, la superfície i el volum d’una esfera i l’àrea sota una paràbola.
Ara, Arquimedes s’ha convertit en el protagonista d’una òpera amb el seu nom, Archimedes, composta per James Dashow, la qual es va representar per primera vegada al nostre país el passat 10 de juny, així com els dies 10 i 12 de juliol, i que es podrà veure de nou el dia 18 d’aquest mes a l’Hemisfèric de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, que col·labora amb aquesta iniciativa. A més, també col·laboren l’Institut Superior d’Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana (ISEACV), el Conservatori Superior de Música de València i el Laboratori de Sonologia, l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESADV), i els congressos científics Projecte europeu «Elusives/Invisibles», GR22/Amaldi13 i ICIAM2019, en coordinació amb professorat de la Universitat de València. La coincidència en 2019 de tres congressos europeus i internacionals de física i matemàtiques ha suscitat l’interés en la seua producció i representació com a part del programa social i cultural d’aquests congressos.
«Jo coneixia l’existència de l’òpera des del període de la seua composició i havia vist algunes de les seues parts», explica Chantal Ferrer, directora del Departament de Física i una de les organitzadores d’aquesta representació. «Els que treballen en ciència no poden ser aliens al que passa en altres àmbits com l’artístic –afegeix Ferrer–, sobretot quan s’elaboren temes científics, cosa que actualment és molt excepcional, o ens proposen, com en aquest cas, una reflexió sobre l’ús de la ciència, a la qual cosa tampoc podem ser aliens.»
Archimedes és una òpera per a planetari de música electroacústica contemporània que connecta amb importants temes actuals d’investigació física i matemàtica. El seu compositor, el nord-americà James Dashow, és un autor de música electroacústica, música instrumental i òpera que ha rebut alguns dels premis més importants en el camp de la música experimental. En aquesta obra, a més d’oferir vídeos sincronitzats amb la música, inclou una intervenció de cantants, mims i un narrador que relata la història substituint les escenes no representades.
Tot comença amb un enfocament galàctic, des dels inicis del temps, on una veu en off ens explica com va crear l’univers, tota la seua matèria, la seua llum, la Via Làctia, el Sol i la Terra. Aquesta veu és el Demiürg, un hermafrodita que, a més, s’encarrega de completar l’ordre de la seua creació confeccionant l’ésser humà. Passat un temps, el Demiürg decideix dotar un humà en concret d’una gran saviesa científica i coneixement matemàtic: el propi Arquimedes.
A partir d’aquest punt, es relaten algunes anècdotes i fets destacables de la vida del protagonista, extrets de la biografia del general i cònsol romà Marc Claudi Marcel, qui fa al seu torn de narrador, escrita per l’historiador grec Plutarc. S’evoquen alguns episodis clau, com ara el seu descobriment de l’empenta hidroestàtica, l’admiració que desperta a Siracusa el seu talent, la invitació del rei Hieró per posar-lo al servei de la ciutat, la desesperació dels siracusans deguda a l’assalt romà del propi Marcel i com aquests el convencen que els ajude, i la gran impotència dels romans en fer front a les màquines creades gràcies als grans coneixements d’Arquimedes.
El narrador Marcelo li atorga empatia i un cert ordre al gèlid caos que desprenen els efectes audiovisuals de l’obra, els quals representen el pensament actiu d’Arquimedes, ple de figures geomètriques, mesures i projeccions. Finalment, és el propi Demiürg qui, en vista del seu experiment fallit, li proporciona la mort al protagonista, ja que «la intuïció del científic acaba anant més enllà de les habilitats d’assimilació d’una humanitat indòmita».
El sorgiment de la idea
Segons explica James Dashow, tot va començar vora la dècada dels anys vuitanta, quan l’autor de l’òpera i un conegut seu van coordinar la llum d’uns làsers amb un dels vídeos amb els quals treballava Dashow, fet que el va inspirar per a crear un nou tipus d’obra. Anys després, James Dashow va llegir Vides paral·leles, de Luci Mestri Plutarc, on la Vida de Marc Claudi Marcel presenta diversos fulls dedicats precisament a Arquimedes de Siracusa, i va decidir que aquesta seria la temàtica del seu nou projecte. Als anys noranta, el compositor va topar amb la idea de fer servir un planetari com a teatre per a una total immersió en l’experiència, i la tecnologia que va començar a desenvolupar-se durant la mateixa època li ho va poder permetre.
«En el moment en què va sorgir aquest projecte en construcció, es tractava d’una idea completament nova però, no obstant això, la tecnologia audiovisual ha estat avançant molt els últims anys i altra gent ha tingut idees similars», afirma l’autor de l’obra. Un exemple es troba en l’adaptació d’Il mondo della luna, de Joseph Haydn, al Planetari Hayden de Nova York, però, inclòs en aquesta última obra, l’element principal no eren els vídeos projectats, com en el cas de l’òpera Archimedes. A més, Chantal Ferrer assenyala que les manifestacions artístiques en els últims temps de tema científic o tecnològic han sigut, entre altres, una òpera sobre Fritz Haber, anomenada Zyklon, i l’obra de teatre Copenhaguen, sobre Bohr i Heisenberg durant l’Alemanya nazi, però són molt escasses.
James Dashow afirma haver comptat amb l’assessorament científic del propi Arquimedes, ja que es dedicà a estudiar totes les seues obres, així com un parell de novel·les que recreaven la vida a Siracusa als seus temps. Dashow fins i tot va arribar a visitar la ciutat italiana a la recerca d’inspiració. Pel que fa a les imatges i vídeos emprats en l’òpera, aquests es trobaven disponibles en publicacions en línia o revistes científiques com Scientific American, però de qualsevol manera no es va donar cap interacció entre l’autor d’Archimedes i matemàtics o físics actuals per a crear l’obra.
Cal destacar també que l’òpera Archimedes sols ha sigut representada en fragments, però encara no s’ha reprensetat l’obra completa. Les escenes que marcaren la seua estrena al públic tingueren lloc a Nova York a principis de la dècada dels 2000 i estigueren versionades en forma de concert. L’òpera s’acaba de gravar a la mateixa ciutat on va nàixer, Nova York, en la seua versió integral, i hi ha interés a fer una representació també integral per a un vídeo. Malgrat que la seua representació a València també es tracta d’un fragment, aquesta producció és la versió més completa d’Archimedes que s’ha realitzat fins al moment.
Archimedes a la capital valenciana
«Com moltes coses en la vida, la casualitat i la pura coincidència jugaren un paper molt important en fer que les coses passen», afirma l’autor de l’obra, James Dashow. El compositor i director de Sonologia al Conservatori Superior de Música de València, Gregorio Jiménez, va conèixer l’òpera Archimedes des que va coincidir amb James Dashow a Cracòvia, mentre que Chantal Ferrer i Andrea Bombi, professor del Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València, en van sentir parlar a través de la família. Tots tres han col·laborat en portar Archimedes a l’Hemisfèric de València i s’han encarregat de la producció d’aquesta, juntament amb la posada en escena de Gregorio Jiménez Payá, director musical, i Andreu Moreno Valdivieso, encarregat de la direcció escènica.
No es descarta la possibilitat de realitzar més representacions de l’òpera a València en el futur, així com que es poguera representar l’òpera completa una vegada aquesta estiga finalitzada.
«Molt poques ciutats al món tenen una excel·lent òpera juntament amb una instal·lació de planetari d’avantguarda», afirma el compositor James Dashow. «En aquest punt, la decisió de tornar a representar Archimedes sols recau en els responsables del teatre de l’òpera».
Chantal Ferrer afirma que «seria molt interessant que aquesta primera representació a València donés peu a altres amb més mitjans i pressupost. Després d’aquestes representacions a València amb resultats extraordinaris, podria ser assumida com a producció pròpia per a la programació de sales de concert i òpera (i en col·laboració amb planetaris) locals, nacionals i internacionals».