Si vols muntar el teu hort urbà a casa, el Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València t'ofereix uns breus consells per aconseguir un bon planter de varietats hortícoles i comestibles.
Tenim davant un pla de foment de la diversitat agrària valenciana que ens proposa que coneguem i consumim els nostres aliments. Totes i tots estem cridats a participar en aquesta conservació activa.
Des de mitjan segle passat assistim a una mena de buidatge progressiu en la memòria col·lectiva d’allò que anomenem etnobotànica infantil: les relacions amb les plantes pròpies de la infància i adolescència i que no es tornen a tindre quan ens fem adults.
Les plantes silvestres han estat consumides tradicionalment bé com aliment preferent o bé com a condiment o complement. Joan Pellicer va dedicar una especial atenció a conèixer quines d’aquestes plantes eren usades tradicionalment en la cuina, així com el seu ús i formes de preparació i d’elaboració.
La pregunta no ha de ser si la tomaca és o no una fruita, sinó si és o no un fruit, que és el veritable concepte científic. Ens ho explica Josep Roselló.
El Jardí Animat us proposa una activitat per personalitzar de manera divertida les vostres samarretes utilitzant la cúrcuma.
El moniato forma part dels cultius que salvaren de la fam molts valencians en la postguerra. Moltes persones majors el recorden directament torrat al forn o en l’olla de moniato. També ha sigut i és emprat encara en rebosteria, com en els pastissets de Nadal.
El Gabinet de Didàctic del Jardí Botànic us proposa dues activitats: fer una col·lecció de llegums i dissenyar un jardí d'enfiladisses.
Pel mes de maig apareixen les flors, que són de color blanc verdós i poc vistoses. En juliol ja tenim les llavors, que han d’assecar-se al sol i conservar-se en un recipient hermètic en un lloc fresc i ombrejat.
Si a la galanesa de Strelitzia sumem l’enigma morfològic dels òrgans florals i les referències implícites en el seu nom –un dels pocs epònims botànics femenins–, tindrem un bon ventall de motius perquè ens fascine la propera vegada que la trobem en qualsevol parterre.