Etiqueta: plantes

Post Feature Image
Gessamí

Donàvem aquest nom a tres plantes ornamentals diferents que identificàvem pel color de les flors: blau, groc o blanc. Però només aquest últim, el blanc, era, pròpiament, el gesminer, l’arbust delicadíssim per mantenir aixecades les branques del qual –d’escorça llenyosa a partir del segon o tercer any de vida– s’havia de disposar d’alguna mena d’enreixat, de rafal o de pòrtic, de pèrgola, de tanca o de paret.

De tots els colors

Conec la vall d’Àssua des de ben xica, i encara, ella ha estat present fins fa poc en les paraules de la meva mare com una font més certa que la pròpia realitat. El tresor més xic són les fragues, vermelloses i menudes, que maduren cap allà a mig juny, a les vores d’ombra dels prats o dels camins.

Qui no ha plorat pelant una ceba?

La ceba és un dels elements que no deu faltar a l'hort. Aquesta planta bíblica té qualitats interessants que la fan de cultiu obligat tots els anys. Tot i els plors que provoca en tallar-la a la cuina, és molt utilitzada a la nostra taula en fresc, fregida, bullida, torrada o en salmorra, també pot ser guardada per al consum durant bona part de l'any.

Post Feature Image
«Flora de la Vall dels Alcalans. Guia de les plantes que creixen a Montroy, Real i Montserrat», de Simón Fos Martín i M. Ángeles Codoñer Santamans

L’estudi de la flora valenciana és una tasca que té una llarga tradició. Han estat nombrosos els botànics que han recorregut muntanyes i planes, han trescat per penya-segats i s’han mullat en rius i llacunes, a la recerca de noves plantes que enriquiren el ja abundant catàleg florístic autòcton.

Post Feature Image
Rosers

Ja d’antic n’hi havia hagut un al jardí vell, sota el pi de pinyons, vora el llimoner de més al nord, que feia unes roses bellíssimes, intensament perfumades, de pètals vellutats de color vermell fosc, gairebé granat, però el vam assecar amb una poda equivocada.