El valor primordial –que no és poc– de l’obra resulta de l’esforç d’haver reunit dades que habitualment fan via disperses al si d’àmbits i disciplines dissemblants. A vegades, el món dels naturalistes és procliu a sentir-se amb una espècie d’ús cognitiu preferencial sobre els organismes, de manera que, si aleshores es deixa portar pel reduccionisme de creure que no hi ha altre coneixement més enllà del de les ciències positives
Des de 1970 s’han extingit quatre espècies cada dia només a Brasil, la superfície boscosa mundial s’ha reduït pràcticament a la meitat i els recursos naturals són cada vegada més prop de l’exhauriment. L’extinció d’espècies és un fenomen inherent a l’existència de la vida en la Terra, però aquesta acceleració de la desaparició de flora i fauna només es pot explicar per l’acció de l’home. Es tracta d’un dels canvis ecològics més importants des de la desaparició dels dinosaures fa 65 milions d’anys. Ecocidio.
Carlos Chordá es dirigeix a Nicolás, un dels seus alumnes, a qui pretén donar a conèixer els fonaments de la ciència, despertar la seua curiositat i motivar-lo a cercar respostes. No pretén aclaparar-lo amb una col·lecció de coneixements, sinó acostar-lo al meravellós món de la ciència.
Per què dormim i per què somiem? És el món visual una il·lusió? Com i on sorgeix la consciència? Aquestes són algunes de les qüestions fonamentals que tots ens hem preguntat alguna vegada sobre el nostre cervell. Preguntes que els neurocientífics contemporanis encara es fan i per a les quals, a pesar dels grans avenços realitzats en les últimes dècades per les neurociències, encara no tenim respostes definitives.
¿El títol «¿Por qué el cielo es azul? La ciencia para todos» descriu molt bé les pretensions del llibre: respondre aquelles preguntes que tots en alguna ocasió ens hem fet.
Són moltes les raons que per recomanar «La naturaleza humana», però en favor de la brevetat requerida i de la concisió necessària, es poden resumir en tres: claredat, actualitat i universalitat.
El llibre Arte Rupestre en la Comunidad Valenciana respon a l’exigència de l’UNESCO de catalogar i divulgar l’art rupestre de l’arc mediterrani com a conseqüència de la declaració que en va fer com a Patrimoni de la Humanitat.
Moltes persones se sorprenen quan s’assabenten que hi ha una cosa anomenada «síndrome de desviació asocial», o si es prefereix, un tipus de temperament o caràcter que comporta proclivitat a la delinqüència i la criminalitat. Com pot ser això quan les pressions culturals són tan poderoses i l’ambient influeix d’una manera tan òbvia per afavorir o incentivar la comissió de delictes en la societat?
El primer manament de qualsevol ésser viu és sobreviure. Per sobreviure ha d’evitar els perills interns (malalties) o externs (irritants físics, depredadors). Per poder evitar aquests perills l’organisme utilitza dos tipus de sistemes: un sistema de reconeixement dels senyals d’alarma i un sistema de capacitat de resposta una vegada identificada l’alarma. El sistema immunològic és un dels exemples més clars d’aquest tipus de sistemes dedicat a combatre les noxes que s’introdueixen en l’organisme. Si l’ambient fóra estable, no hi hauria necessitat de sistema nerviós.
Al cervell s’han pogut identificar diversos engranatges dedicats a modular l’equilibri entre activació i inhibició de l’agressió mitjançant substàncies químiques, conegudes com a neuroreguladors. Els plantejaments simplificadors inicials pretenien relacionar cada conducta específica amb l’activitat de transmissors químics particulars en regions cerebrals concretes. Els diferents tipus d’agressió diferien, segons aquests plantejaments, en el seu substrat neuroquímic, igual com ho fan en el neuroanatòmic.