Etiqueta: violència humana

ancestres violents
Ancestres violents: les guerres dels ximpanzés

Els ximpanzés formen comunitats que funcionen com una unió de grups. Aquestes comunitats les integra un nombre de femelles semisolitàries amb les seues cries i un nombre més gregari de mascles adults i subadults. La població de les comunitats pot variar entre 20 i 110 individus, mentre que els grups temporals per buscar menjar poden os­cil·lar entre 1 i 20 individus amb una mitjana entre 4 i 6. Aquests subgrups podrien ser independents dels altres durant dies. Els membres de la comunitat en poques ocasions van junts com un grup.

cucs
«Fer anyades»

«Fer anyades», «criar cucs» o «collir seda» són alguns dels noms que rep l’activitat agrícola que designem amb el tecnicisme de «sericicultura». Una pràctica que precisa d’uns procediments i dedicació constants.

Post Feature Image
La ciència dels cucs

Marcello Malpighi (1628-1694) fou el metge italià que divulgà per primera vegada l’estructura i la metamorfosi del cuc de seda. Féu la primera descripció completa de l’anatomia interna d’un invertebrat, en concret la del sistema respiratori, digestiu i excretori d’un insecte.

Post Feature Image
Textos valencians sobre la seda

El Thesaurus Puerilis d’Onofre Pou, publicat a València el 1575, inclou l’apartat «Història dels cucs i robes de seda», inspirat en el poema del segle XVI titulat «De Bombyce» de l’italià Marco Girolamo Vida, que fou durant vora tres segles un codi per a la criança de la seda per a tots els seders. Gregori Maians fou un ferm defensor de la cultura de la seda: «Uno de los frutos naturales que, según la economía de la Divina Providencia, tocó al reino de Valencia, es la cría de los gusanos de la seda», sentencià.

violència
Una història de violència

Tots els humans duem una complexa maquinària biològica dissenyada per fer servir tàctiques agressives en les interaccions conflictives amb els altres. L’esperança de recuperar el «paradís perdut», és a dir, una vida perpètuament plàcida i benigna amb totes les formes d’agressivitat i de violència desterrades és només una quimera. No pertany a aquest món. Les exigències sempre renovades de la competició vital han modulat l’aparició de ressorts defensius i ofensius que els individus saben reclutar amb major o menor facilitat, intensitat, subtilesa o crueltat.

Post Feature Image
Què és la vida?

«En què és menys admissible intentar fer una cèl·lula que cercar la síntesi d’una molècula?» es preguntava fa quasi un segle el biofísic francès Stéphane Leduc. Avui es té la impressió que la recerca de la síntesi de vida al laboratori és una qüestió científica totalment nova. Tanmateix, des de final del segle XIX, diversos autors compromesos en la lluita contra el vitalisme estaven convençuts que la comprensió total de la vida prové de la seua síntesi artificial.

Francis Galton, entre els ídols del teatre i els pèsols comptats

Cada generació de científics afegeix el seu esforç al damunt de les aportacions dels seus predecessors. Però no totes aquestes aportacions són igualment útils per fer progressar el coneixement. La dificultat de destriar les idees fructíferes entre un munt d’inspiracions estèrils augmenta quan els errors tenen defensors prestigiosos.

Signatures digitals, l’art de signar d’avui

La implantació de les noves tecnologies comporta un seguit de canvis significatius en els nostres usos i costums. Un d’ells afecta l’art de signar. Internet ofereix la possibilitat de signar documents sense la presència física de les persones implicades.

big bang
La curiosa història del ‘big bang’

La idea del big bang o «gran esclafit» té el seu origen en els estudis del meteoròleg i matemàtic rus Aleksandr Friedmann (1888-1925) i del belga Georges Lemaître (1894-1966). L’acceptació final del big bang (que abans de rebre aquell nom es deia model d’evolució dinàmica de l’univers) és tan interessant com plena de girs inesperats.

Post Feature Image
El temps és boig?

De debò és boig el temps? Aquesta pregunta que dóna títol al llibre, en major o menor mesura ens expressa un sentiment ge neral de la societat, perquè tots, en la nostra existència quotidiana, d’alguna manera ens sentim lligats al que succeeix a l’atmosfera. Però, quant de cert hi ha en aquest sentiment? Qual sevol meteoròleg o aficionat a aquesta ciència ens dirà que la memòria meteorològica és bastant pobra.