El trencapinyes és un clar exemple evolutiu de les nostres espècies. Posseeix un bec oblic i corbat, preparat i adaptat per trencar la part més coriàcia de les pinyes.

El pi negre és el tot terreny dels arbres; la seua gran capacitat d'adaptació al gèlid hivern i a la insolació de l'estiu el fa sobreviure en un medi hostil.

Per fi, el llarg estiuet de Sant Martí ja s'ha acabat. El fred i la tardor finalment han arribat i el blog Quaderns de muntanya se'n fa ressò.

Amb la tardor, arriba el moment àlgid del zel d'algunes espècies i el bram dels mascles de cérvol.

Carl Von Linné maridà el 1758 un nom precís per la més bella de les nostres papallones pirinenques: Phengaris arion.

Amb l'arribada de l'estiu, al Pirineu se celebra l’emblemàtica baixada de falles. En el camí, ens trobem envoltats de savines turíferes, una espècie descoberta i citada casualment l'any 2007 en el parc natural de l'Alt Pirineu.

Francesc Rodríguez i Ambel reflexiona sobre la geologia del parc nacional d'Aigüestortes i Estany de St. Maurici, al Pirineu.

Amb l'esclat de la primavera a l'alta muntanya l’entorn canvia en un escenari on la natura desperta de la letargia hivernal.

Els bardanals són uns arbustos localitzats a la part més alpina de les nostres muntanyes amb una gran capacitat d'adaptació a les condicions extremes de l'hivern.

Francesc Rodríguez s'endinsa pel paratge hivernal per fer una descripció detallada de la natura, banyada de blanca neu.