La cita de Nietzsche que encapçala aquest article resumeix molt bé l’actitud hostil del filòsof ale­many cap a la ciència. Un posicionament que després retrobarem en bona part de la col·lectivitat filosòfica, des de l’escola d’Edimburg fins a la de Frankfurt.

«La revolució més important des de Copèrnic.» Michael T. Ghiselin, El triomf del mètode darwinià (1969). «Darwin no fou més que el més conscienciós i conseqüent

Un amic ginecòleg em deia que l’ofici més vell del món és el de comare. L’espècie humana és tan singular que possiblement és l’única que necessita d’assistència en el moment de donar a llum. En realitat, el cos de la dona sofreix durant l’embaràs tota una sèrie de transformacions, veritablement formidables, prou insòlites per a la resta de mamífers.

«Els cants són parts d’un estat d’ànim serè, i inesperades desgràcies enterboleixen els meus dies; els cants reclamen la calma i la soledat de l’escriptor, i jo sóc joguina dels mars, dels vents i de fosques tempestes.»

Després de la publicació de L’origen, Darwin va dirigir els seus estudis cap a les orquídies. Amb aquest treball Darwin pretenia no només mostrar que aquestes belles flors eren producte de la selecció natural i no de la creació directa de Déu, sinó a més erosionar el prestigi dels seus adversaris creacionistes que tant l’havien criticat.

El 2009 es compleix el segon centenari del naixement de Charles Darwin i els cent cinquanta anys de la publicació de L’origen de les espècies. La figura d’aquest científic està lligada directament a la seua teoria de l’evolució, i en aquest sentit és àmpliament popular, però també és cert que bona part de la resta de la seua obra és poc coneguda.

Escolta, bosquerol. Atura un punt el braç.No et pensis que sols troncs amb la destral abats. No veus brollar la sang i esvair-se les forces De

La geografia valenciana ha estat poc treballada, fins i tot pels pintors valencians. Figures com Sorolla o Pinazo van focalitzar-se més en el costumisme que en els elements del nostre paisatge.

En efecte, la sospita de Nabokov –que es reflecteix en la cita que encapçala aquest número– era fundada: aquella papallona blau celest no era una bona espècie. Però era d’una encisadora raresa. Aquesta és una de les màgies de l’estudi de la natura: la bellesa que atresora allò exclusiu i únic, el goig de la recerca i del descobriment irrepetible.