Martí Domínguez

Director de Mètode.

«Els cants són parts d’un estat d’ànim serè, i inesperades desgràcies enterboleixen els meus dies; els cants reclamen la calma i la soledat de l’escriptor, i jo sóc joguina dels mars, dels vents i de fosques tempestes.»
0
Hivernacle Down

Després de la publicació de L’origen, Darwin va dirigir els seus estudis cap a les orquídies. Amb aquest treball Darwin pretenia no només mostrar que aquestes belles flors eren producte de la selecció natural i no de la creació directa de Déu, sinó a més erosionar el prestigi dels seus adversaris creacionistes que tant l’havien criticat.
0

El 2009 es compleix el segon centenari del naixement de Charles Darwin i els cent cinquanta anys de la publicació de L’origen de les espècies. La figura d’aquest científic està lligada directament a la seua teoria de l’evolució, i en aquest sentit és àmpliament popular, però també és cert que bona part de la resta de la seua obra és poc coneguda.

0
Rosa Torres Montserrat Paisatges

Escolta, bosquerol. Atura un punt el braç.No et pensis que sols troncs amb la destral abats. No veus brollar la sang i esvair-se les forces De

0
La natura a la pintura valenciana

La geografia valenciana ha estat poc treballada, fins i tot pels pintors valencians. Figures com Sorolla o Pinazo van focalitzar-se més en el costumisme que en els elements del nostre paisatge.
0
Esteban Morcillo

Entrevista de Martí Domínguez a Esteban Morcillo, Vicerector d'Investigació de la Universitat de València, catedràtic de Farmacologia de la Facultat de Medicina.

0

En efecte, la sospita de Nabokov –que es reflecteix en la cita que encapçala aquest número– era fundada: aquella papallona blau celest no era una bona espècie. Però era d’una encisadora raresa. Aquesta és una de les màgies de l’estudi de la natura: la bellesa que atresora allò exclusiu i únic, el goig de la recerca i del descobriment irrepetible.
0

Editorial per al número 51 de la revista Mètode. El monogràfic«Grossos i prims» versa sobre manera de consumir aliments i les conseqüències dels excessos.
0
Francisco Tomàs

L’any 1998, vàrem entrevistar el professor Francisco Tomàs en aquestes pàgines de Mètode, quan acabava de prendre possessió del càrrec de vicerector d’Investigació de la Universitat de València. Fou una entrevista suggerent i a vessar de projectes, i amb un titular ben explícit: «No es poden posar fronteres al coneixement científic» (Mètode, 19). Vuit anys després, amb motiu dels 50 números de Mètode, tornem a parlar amb ell, aquesta vegada com a rector de la nostra universitat. Volem repassar –tot i que molt sumàriament– les coses que han succeït durant aquests anys: els projectes que s’han fet realitat i els que encara cuegen, els somnis aconseguits i els reptes pendents.
0

Una història de violència. En efecte, la història humana és, en molts aspectes, un llarg relat de l’agressió. Sobta que en plena era tecnològica i de la informació la guerra siga encara no sols una forma de solucionar les coses, sinó una estratègia ben efectiva. Pensem en Afganistan, en l’Iraq, en els Balcans, en Gaza i Cisjordània… L’agressió humana és present constantment en el nostre comportament, i no sols en els grans conflictes bèl·lics, sinó també en la vida domèstica. Els maltractaments a les dones, la persecució escolar, les bandes urbanes…
0