Aquest monogràfic respon a la idea de saber-ne més, d’ajudar a entendre millor les relacions entre societat, alimentació i salut.

Des de Mètode hem intentat divulgar una visió de la pandèmia tan ajustada als fets científics com és possible, tant des del nostre web com en l’especial que obre aquest número, amb nombroses contribucions d’especialistes del nostre país i de l’estranger.

El llibre de Mark O’Connell Cómo ser una máquina s’endinsa de ple en el transhumanisme. Des d’un plantejament periodístic, i amb una soltesa estilística admirable, O’Connell visita els diferents prohoms d’aquestes disciplines i va exposant els seus plantejaments.

Aquest número, sota la coordinació de José Pío Beltrán, ofereix una acurada revisió dels avanços biotecnològics en què potser trobarem la resposta a un dels reptes immediats a què s’enfronta la humanitat: la superpoblació, que, amb l’agreujament del canvi climàtic que estem vivint, pot provocar una falta d’accés als aliments per a una gran part de la humanitat.

Els continguts del número 103 de la revista Mètode estan dedicats als escenaris evolutius per a desxifrar la biodiversitat.

El nou número de Mètode és potent i colpidor, però també molt necessari. I no sols per a reflexionar sobre el passat sinó, especialment, per a fer-nos pensar sobre el futur.

En aquest monogràfic «Ciència i nazisme» s’ha buscat mostrar el nivell d’implicació del món universitari germànic amb els postulats nazis.

Ciència i memòria: vet ací el contingut d’aquest número de Mètode, coordinat per l’arqueòloga Elisa García-Prósper i el metge forense Manolo Polo-Cerdá. A més, en aquest número 101, donem la benvinguda a quatre nous columnistes. Un Mètode que es reinventa i que posa la ciència al servei dels ciutadans.

Des de la primavera de l’any 2000 es va iniciar el que entenem a hores d’ara per Mètode: una revista de continguts d’alta divulgació, amb vocació universitària, amb una subscripció molt assequible i amb una important diversitat de temes.