La geografia valenciana ha estat poc treballada, fins i tot pels pintors valencians. Figures com Sorolla o Pinazo van focalitzar-se més en el costumisme que en els elements del nostre paisatge.
Entrevista de Martí Domínguez a Esteban Morcillo, Vicerector d'Investigació de la Universitat de València, catedràtic de Farmacologia de la Facultat de Medicina.
En efecte, la sospita de Nabokov –que es reflecteix en la cita que encapçala aquest número– era fundada: aquella papallona blau celest no era una bona espècie. Però era d’una encisadora raresa. Aquesta és una de les màgies de l’estudi de la natura: la bellesa que atresora allò exclusiu i únic, el goig de la recerca i del descobriment irrepetible.
Editorial per al número 51 de la revista Mètode. El monogràfic «Grossos i prims» versa sobre manera de consumir aliments i les conseqüències dels excessos.
L’any 1998, vàrem entrevistar el professor Francisco Tomàs en aquestes pàgines de Mètode, quan acabava de prendre possessió del càrrec de vicerector d’Investigació de la Universitat de València. Fou una entrevista suggerent i a vessar de projectes, i amb un titular ben explícit: «No es poden posar fronteres al coneixement científic» (Mètode, 19). Vuit anys després, amb motiu dels 50 números de Mètode, tornem a parlar amb ell, aquesta vegada com a rector de la nostra universitat. Volem repassar –tot i que molt sumàriament– les coses que han succeït durant aquests anys: els projectes que s’han fet realitat i els que encara cuegen, els somnis aconseguits i els reptes pendents.
Una història de violència. En efecte, la història humana és, en molts aspectes, un llarg relat de l’agressió. Sobta que en plena era tecnològica i de la informació la guerra siga encara no sols una forma de solucionar les coses, sinó una estratègia ben efectiva. Pensem en Afganistan, en l’Iraq, en els Balcans, en Gaza i Cisjordània… L’agressió humana és present constantment en el nostre comportament, i no sols en els grans conflictes bèl·lics, sinó també en la vida domèstica. Els maltractaments a les dones, la persecució escolar, les bandes urbanes…
Els monstres invisibles, en efecte. Però monstres en el sentit del “monstrum” dels llatins, quan empraven el terme per designar tots els éssers que per alguna singularitat es distingien dels que veiem ordinàriament.
Quan Johann Wolfgang Goethe va explicar a Frederich Shiller la seua teoria de la metamorfosi de les plantes, aquest va contestar de manera tallant:
“He volgut tractar la filosofia de manera que no semblara filosofia; he intentat conduir-la fins un punt que no fóra ni massa àrida per a la gent normal ni massa senzilla per als savis. Es pot fer buscant el punt en el qual la filosofia convé a tothom”.
«El descobriment d’un nou plat fa més en benefici del gènere humà que el descobriment d’un estel»Anthèlme Brillat-Savarin, Fisiologia del gust«La cuina és una espècie