En aquest monogràfic «Ciència i nazisme» s’ha buscat mostrar el nivell d’implicació del món universitari germànic amb els postulats nazis.
Ciència i memòria: vet ací el contingut d’aquest número de Mètode, coordinat per l’arqueòloga Elisa García-Prósper i el metge forense Manolo Polo-Cerdá. A més, en aquest número 101, donem la benvinguda a quatre nous columnistes. Un Mètode que es reinventa i que posa la ciència al servei dels ciutadans.
Des de la primavera de l’any 2000 es va iniciar el que entenem a hores d’ara per Mètode: una revista de continguts d’alta divulgació, amb vocació universitària, amb una subscripció molt assequible i amb una important diversitat de temes.
Entrevista a M. Vicenta Mestre, Rectora de la Universitat de València.
En aquesta obra, Tom Wolfe carrega contra tot: contra Darwin, el neodarwinisme i contra Noam Chomsky.
Cada vegada més, la robòtica i la intel·ligència artificial són presents a les nostres vides. Avanços que fa uns anys només podíem trobar en la ciència-ficció (un gènere que sempre ens ajuda a intuir i a pensar sobre els camins que obre la ciència real), s’han incorporat al nostre dia a dia.
La vida és present en tots els racons del nostre planeta. La diversitat és canviant, en el temps i en l’espai, però hi és. Entendre com funciona aquesta biodiversitat, com depenen uns elements dels altres i com l’afecten els canvis és essencial per prendre decisions sobre la gestió de la conservació.
El desenvolupament científic i tecnològic de les darreres dècades ha conduït a veritables avenços en gran part de les àrees del coneixement.
Parlem amb l'expert en comunicació visual de les metàfores com a punt clau del llenguatge humà, així com del món de la recerca acadèmica.
Mètode s’hi suma a aquest esforç en favor de l’evidència científica amb el seu número 95: L’engany de la pseudociència, coordinat pel filòsof de la Universitat de València Angelo Fasce.