S'atribueix a Darwin l'opinió que les llàgrimes només serveixen per a lubricar l'ull, però avui s'accepta que tenen també una  funció social.

L’escleròtica, coneguda pel seu color com «la part blanca de l'ull», és una membrana opaca, resistent i fibrosa que recobreix part del globus ocular donant-li forma i protegint el seu interior. La professora Begoña Domenech Amigot ens explica quina és la seua funció.

Segons l'astrofísic i divulgador Javier Armentia, realment no hi ha superllunes. Tal com explica, el terme no és astronòmic, sinó d'astrologia popular. Ho conta a 'Els perquès de Mètode'.

Vicent J. Martínez, catedràtic d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, ens respon aquesta pregunta protagonitzada per les cares de la Lluna.

Ens ho explica Inmaculada Pascual Villalobos, que, a més, ens descobreix el fenomen conegut com a «fata morgana».

Recordem Fernando Sapiña (1967-2018), professor de Química Inorgànica de la Universitat de València i col·laborador de Mètode. En la revista tenia una secció fixa, «La ciència a taula», en la qual aplicava els seus coneixements de química als aliments i processos culinaris.

El rubor és una característica específicament humana, ja que no es dóna en els nostres parents més propers, com el ximpanzé, el goril·la o l'orangutan.

Caldrà vigilar la presència d'un excés de sonoritat o inclús la disminució o absència de sorolls abdominals. Ho explica Joan Lloret, pediatra i col·laborador científic a l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència de la Universitat de València.

Ens ho explica María Soledad Prats Moya, del Departament de Química Analítica, Nutrició i Bromatologia de la Universitat d’Alacant.

«La pseudociència és un subproducte del prestigi de la ciència com a empresa social i com a mitjà d’obtenció de coneixement. El seu caràcter és inherentment negatiu, atés que, per definició, la pseudociència és un frau intel·lectual». Així comença el mononogràfic del número 95 de Mètode, coordinat per Angelo Fasce.