Ens ho explica María Soledad Prats Moya, del Departament de Química Analítica, Nutrició i Bromatologia de la Universitat d’Alacant.
«La pseudociència és un subproducte del prestigi de la ciència com a empresa social i com a mitjà d’obtenció de coneixement. El seu caràcter és inherentment negatiu, atés que, per definició, la pseudociència és un frau intel·lectual». Així comença el mononogràfic del número 95 de Mètode, coordinat per Angelo Fasce.
Martí Domínguez, guanyador del premi de divulgació científica Ciutat de Benicarló, destaca el paper de la ciència com a eina indispensable per a aconseguir més democràcia i progrés social.
L'autor, l'investigador Roberto García-Roa, ens explica com es va prendre la imatge premiada per la revista BMC Ecology.
Quantes espècies humanes han existit? Què és a paleogenòmica? Per què ha suposat una revolució en els estudis sobre l’evolució humana? De què depén la conservació del DNA al llarg de la història? Sobre aquestes qüestions conversen Carles Lalueza i Jordi Agustí.
El número d’estiu de Mètode, coordinat per Jordi Agustí, fa una revisió a les incògnites i qüestions encara no resoltes sobre la evolució de la nostra pròpia espècie.
Cartografies sensibles és un projecte basat en el concepte d’art i ecologies dirigit per Eugenia García Sottile. Emmarcades en aquest projecte, el Jardí Botànic de la Universitat de València ha acollit les intervencions de Joaquín Jara i Rosa Rodríguez.
La pregunta no ha de ser si la tomaca és o no una fruita, sinó si és o no un fruit, que és el veritable concepte científic. Ens ho explica Josep Roselló.
L'anuari del 2016 se centra en la neurociència, la connexió entre ciència i ideologia, el gènere en la investigació científica i l'astrofísica i la cosmologia del segle XXI.
Joan Borja i Sanz, mestre per l'especialitat de Ciències, llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia Catalana, parla amb Xavier Vendrell, responsable de la unitat de genètica reproductiva a l’empresa Sistemas Genómicos.
