Vicent J. Martínez, catedràtic d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, ens respon aquesta pregunta protagonitzada per les cares de la Lluna.
Ens ho explica Inmaculada Pascual Villalobos, que, a més, ens descobreix el fenomen conegut com a «fata morgana».
Recordem Fernando Sapiña (1967-2018), professor de Química Inorgànica de la Universitat de València i col·laborador de Mètode. En la revista tenia una secció fixa, «La ciència a taula», en la qual aplicava els seus coneixements de química als aliments i processos culinaris.
El rubor és una característica específicament humana, ja que no es dóna en els nostres parents més propers, com el ximpanzé, el goril·la o l'orangutan.
Caldrà vigilar la presència d'un excés de sonoritat o inclús la disminució o absència de sorolls abdominals. Ho explica Joan Lloret, pediatra i col·laborador científic a l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència de la Universitat de València.
Ens ho explica María Soledad Prats Moya, del Departament de Química Analítica, Nutrició i Bromatologia de la Universitat d’Alacant.
«La pseudociència és un subproducte del prestigi de la ciència com a empresa social i com a mitjà d’obtenció de coneixement. El seu caràcter és inherentment negatiu, atés que, per definició, la pseudociència és un frau intel·lectual». Així comença el mononogràfic del número 95 de Mètode, coordinat per Angelo Fasce.
Martí Domínguez, guanyador del premi de divulgació científica Ciutat de Benicarló, destaca el paper de la ciència com a eina indispensable per a aconseguir més democràcia i progrés social.
L'autor, l'investigador Roberto García-Roa, ens explica com es va prendre la imatge premiada per la revista BMC Ecology.
Quantes espècies humanes han existit? Què és a paleogenòmica? Per què ha suposat una revolució en els estudis sobre l’evolució humana? De què depén la conservació del DNA al llarg de la història? Sobre aquestes qüestions conversen Carles Lalueza i Jordi Agustí.
