Existeixen nombroses causes que poden produir l'enrogiment ocular, i moltes d'elles no revesteixen gravetat. Ho explica Begoña Domenech Amigot, professora del Departament d'Òptica, Farmacologia i Anatomia de la Universitat d'Alacant.
Respon JORGE OLCINA: Els núvols es formen per condensació del vapor d'aire en l'atmosfera. Malgrat la seua aparença senzilla, suau i generalment gràcil, i les
S'atribueix a Darwin l'opinió que les llàgrimes només serveixen per a lubricar l'ull, però avui s'accepta que tenen també una funció social.
L’escleròtica, coneguda pel seu color com «la part blanca de l'ull», és una membrana opaca, resistent i fibrosa que recobreix part del globus ocular donant-li forma i protegint el seu interior. La professora Begoña Domenech Amigot ens explica quina és la seua funció.
Segons l'astrofísic i divulgador Javier Armentia, realment no hi ha superllunes. Tal com explica, el terme no és astronòmic, sinó d'astrologia popular. Ho conta a 'Els perquès de Mètode'.
Vicent J. Martínez, catedràtic d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, ens respon aquesta pregunta protagonitzada per les cares de la Lluna.
Ens ho explica Inmaculada Pascual Villalobos, que, a més, ens descobreix el fenomen conegut com a «fata morgana».
Recordem Fernando Sapiña (1967-2018), professor de Química Inorgànica de la Universitat de València i col·laborador de Mètode. En la revista tenia una secció fixa, «La ciència a taula», en la qual aplicava els seus coneixements de química als aliments i processos culinaris.
El rubor és una característica específicament humana, ja que no es dóna en els nostres parents més propers, com el ximpanzé, el goril·la o l'orangutan.
Caldrà vigilar la presència d'un excés de sonoritat o inclús la disminució o absència de sorolls abdominals. Ho explica Joan Lloret, pediatra i col·laborador científic a l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència de la Universitat de València.
