Elles parlen de neurociència

«Les dones ja fem ciència, el que necessitem és que no ens expulsen del sistema», així de contundent es va mostrar la professora Carmen Agustín durant la II Jornada de Dones en Neurociència que va tenir lloc a la Universitat de València amb motiu del Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. I el programa de la jornada així ho demostrava, neurocientífiques de diferents generacions, des de doctorandes fins a investigadores amb amplia experiència, es van reunir de manera simultània a la Facultat de Farmàcia i la Facultat de Medicina per a exposar les seues investigacions.

Investigacions dutes a terme en molts casos amb grups de recerca on també hi ha una amplia representació femenina. I és que la presència de dones en àmbits científics, i la seua creixent visibilitat, sembla contradir tota aquesta sèrie de mites sobre les diferents capacitats i els diferents cervells d’homes i dones. Unes diferències que han explotat una multitud de llibres, on les dones no sabem llegir un mapa i els homes no saben escoltar, perquè nosaltres venim de Venus i ells, de Mart. Una «plaga de llibres» que segons Carla Sanchis-Segura no fa sinó aprofundir en el mite de l’existència d’un cervell masculí i un cervell femení.

La investigadora Sanchis-Segura, professora de psicobiologia de la Universitat Jaume I de Castelló, va mostrar com els estudis sobre diferències neuronals entre homes i dones desperten gran interès en els mitjans, tot i que sovint produeixen tota una sèrie de titulars poc rigorosos i en ocasions fins i tot allunyats d’allò que diu el mateix estudi. A més, «que hi haja una diferència significativa no ens diu si la diferència és gran o xicoteta», explicava la investigadora, que va mostrar com no hi ha un model de cervell de dona i d’home, sinó cervells pràcticament amb tantes combinacions de trets «masculins» i «femenins» com individus.

Un altre mite comú que va exposar la científica va ser que les dones som pitjors en disciplines com les matemàtiques. «Però que no hi haja diferència en els nostres cervells, no vol dir que no les hi haja en la nostra ment», va matisar Sanchis-Segura en al·lusió a l’existència d’estereotips i com aquests afecten a la pròpia imatge que es construeixen dones i homes sobre les seues capacitats.

Carmen Agustín / Foto: Anna Mateu

Amb perspectiva de gènere

Però el fet que no hi haja diferències significatives entre el cervell masculí i femení no vol dir que no siga necessari aplicar una perspectiva de gènere a la recerca, una qüestió que la mateixa Sanchis-Segura ha defensat en estudis anteriors i que en aquesta ocasió va exposar la doctora Marta Torrens, especialista en psiquiatria i directora del Grup de Recerca en Addiccions de l’IMIM-Institut Hospital del Mar de Recerca Mèdica de Barcelona.

Les addicions en dones sovint impliquen una major gravetat psiquiàtrica, física i social, segons va destacar la investigadora, i van acompanyades de problemes de salut mental i també de violència de gènere. «Quan un home acudeix a demanar tractament, sovint hi ha una mare o una dona que està donant-li suport perquè demani ajuda; a les dones els costa més accedir al tractament perquè hi ha un major estigma, no tenen aquest suport i a més en moltes ocasions se li suma la por de què passarà amb els seus fills», explicava Torrens.

Les ponències, organitzades amb l’objectiu de «donar visibilitat a la tasca de la dona en ciència i de recuperar referents per a les xiquetes que seran les científiques del futur», segons el comitè organitzador, van incloure també una exposició sobre com la maternitat canvia el cervell a partir d’una investigació sobre agressivitat maternal en ratolines, a càrrec de María Abellán; la recerca de Sandra Fernández sobre una nova estratègia farmacoterapèutica per a prevenir les recaigudes en el consum d’alcohol, i l’estudi d’una malaltia rara i femenina, la síndrome de Rett. Tal com va exposar Carmen Agustin, professora de biologia de la Universitat de València, aquesta és una malaltia que afecta especialment a xiquetes i que és la segona causa de discapacitat intel·lectual per darrere de la síndrome de Down.

Mentre, a la Facultat de Medicina, Alicia González, Raquel García, Ana Lloret i Anna Carballo parlaven sobre xarxes neuronals, Alzheimer o processos cognitius. Unes jornades per superar els estereotips, i que no són sinó l’inici de tota una sèrie d’activitats que tindran lloc a la Universitat de València al llarg d’aquesta setmana amb motiu de la celebració de l’11 de febrer. Enguany s’ha celebrat la tercera edició d’aquest dia internacional, proclamat per l’ONU en 2015 com el Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, i que en només tres anys s’ha consolidat com una cita clau per a reivindicar la necessitat de trencar les barreres que encara avui troben les dones i les xiquetes en l’àmbit científic