En defensa de la química

València acull la presentació de la Declaració Internacional de la Química

«Malgrat el seu silenciós protagonisme, la química està en la base de pràcticament tots els avenços científics, tecnològics i innovadors que permeten el progrés de la humanitat.» Així comença la Declaració Internacional de la Química, signada a Sevilla en setembre del 2016 i presentada a València el passat 7 de febrer. L’acte, organitzat per l’Associació de Químics de la Comunitat Valenciana (AQCV) i l’Il·lustre Col·legi Oficial de Químics de la Comunitat Valenciana, va tindre lloc a l’auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències. En la presentació van participar Juan Hernández, president d’AQCV, Enrique Vidal, director de la Ciutat de les Arts i les Ciències, José Pío Beltrán, coordinador institucional del CSIC al País Valencià, Joan Ribó, alcalde de València, Esteban Morcillo, rector de la Universitat de València, i Miguel Burdeos, president de l’associació QUIMACOVA.

«L’acte pretenia sensibilitzar la societat i els mitjans de comunicació sobre la contribució de la química en la millora de la qualitat de vida de les persones»

Sota el títol «La química és la solució» l’acte pretenia, a més d’ajudar a la divulgació de la declaració, sensibilitzar la societat i els mitjans de comunicació sobre la contribució d’aquesta ciència en la millora de la qualitat de vida de les persones. Juan Hernández va matisar que «la química no és la solució, però sí que n’és una part imprescindible». Ara bé, la solució a quin problema? Segons s’indica a la declaració, un conjunt de desafiaments a què ha d’enfrontar-se la societat actual: l’abastiment d’energia, l’aigua, l’alimentació, el creixement demogràfic, l’accés global a la salut i a tractaments mèdics, la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. «Invertir en investigació és invertir en futur», en paraules d’Hernández, que també va apel·lar a la responsabilitat dels mitjans de comunicació: «Cal contrarestar els eslògans publicitaris, falsos, de ‘sense química’. Només són atribuïbles a la manca de cultura científica».

taula presentació La química es la solución

D’esquerra a dreta, Juan Hernández, president d’AQCV, José Pío Beltrán, coordinador institucional del CSIC al País Valencià, Joan Ribó, alcalde de València, Esteban Morcillo, rector de la Universitat de València, Miguel Burdeos, president de l’associació QUIMACOVA, i Enrique Vidal, director de la Ciutat de les Arts i les Ciències. / Fotografia d’Íngrid Lafita

Miguel Burdeos va aprofitar la seua intervenció per a reivindicar el potencial de la indústria i l’empresa com a font de riquesa i ocupació estable, mentre que Jose Pío Beltrán va destacar la qualitat de la química feta al País Valencià, «cosa que no passa per casualitat.» «Al final es recull allò que se sembra», va dir, felicitant la tasca dels centres de formació i el suport de les institucions i l’administració. «Els químics i la química –va afegir– poden jugar un paper molt important en el canvi de cromos d’una economia d’un sol ús a una economia circular». «No sé si sou la solució, o part de la solució, però sens dubte no es pot avançar sense la química. Fins i tot en el llenguatge quotidià es diu “tenim química” i no “tenim matemàtiques” o “tenim física”», va bromejar Esteban Morcillo, que com a representant de les universitats públiques valencianes va defensar el paper d’aquestes a l’hora de generar una cultura científica.

Rosana López Marco

Rosana López Marco, secretària d’AQCV. / Fotografia d’Íngrid Lafita

Joan Ribó, que va fer menció al seu treball «durant molts anys» com a professor de Física i Química, es va mostrar preocupat per «la imatge sovint distorsionada» de la ciència en general, i de la química en particular. «Massa vegades s’usa la paraula ‘química’ en contraposició a ‘allò que és natural’», va afirmar. Ribó també va parlar de la necessitat de fer pedagogia des dels mitjans de comunicació per a desterrar aquesta visió social de la química, «perquè no es pot parlar d’aigua apta per a fertilitzar i per a beure, d’energia neta, d’alimentació saludable, de creixement demogràfic o de lluita contra la malaltia o contra el canvi climàtic sense comptar amb l’aportació de la química i la tecnologia en un model de creixement sostenible». En la química, però, no tot val. «Cal garantir una recerca i unes pràctiques testades, segures. Cal fer una aposta clara per la investigació i la innovació a través d’un ús transparent i adequat de la química».

En acabar la presentació, Rosana López Marco, secretària d’AQCV, va llegir la Declaració Internacional de la Química. L’acte acabà amb dues conferències: «Avanços de la química i el seu impacte en la societat», per Javier García Martínez (investigador de la Universitat d’Alacant i premi Jaume I de Noves Tecnologies 2014) i «Com convertir l’energia solar en energia química», per Hermenegildo García Gómez (investigador de l’ITQ i premi Jaume I de Noves Tecnologies 2016). En un acte amb una única intervenció femenina, Javier García va destacar la manca de dones a la taula, per a tot seguit assenyalar que «és important reconèixer les dones que treballen en química».

En l’organització de l’acte hi col·laboraven la Generalitat Valenciana, el CSIC, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Universitat d’Alacant, la Universitat Jaume I, QUIMACOVA, l’Associació Valenciana d’Empresaris de Plàstics (AVEP) i l’Associació Empresarial i Professional de la Química (QUIMELTIA).

© Mètode 2017

Llicenciada en Periodisme i graduada en Comunicació Audiovisual. Revista Mètode, Universitat de València.