Aquesta setmana s’ha presentat el primer manifest mundial contra les pseudociències en salut. Un manifest que arreplega més de 2.750 signatures de científics i professionals de la salut d’arreu del món, impulsat per deu associacions científiques o escèptiques europees, de les quals cinc (ARP-SAPC, APETP, Red UNE, Círculo Escéptico i Farmaciencia) tenen la seu a Espanya. Això, i la gran feina duta a terme per el valencià Fernando Cervera, un dels principals impulsors de la campanya, és el que explica que el país més representat siga Espanya, amb 1.112 signatures, entre elles, la de qui humilment signa aquestes línies.
Si cerquem els signants més destacats, trobarem a l’investigador en medicines alternatives Edzard Ernst, al director del Center National de la Recherche Scientifique de França François Leulier, a l’exvicepresident del senat belga Luis Ide o a l’activista escèptic indi Sanal Edamaruku. El millor que podem dir és que, a diferència d’alguna iniciativa anterior, està escrit en un llenguatge directe i contundent, que no deixa cap lloc a l’ambigüitat i que explica a les clares que la pseudociència en salut ens està costant vides humanes i, per tant, no té cap sentit que pràctiques mancades de qualsevol evidència científica com l’homeopatia o l’acupuntura compten amb cert reconeixement oficial i legal.
El manifest cita específicament la normativa europea 2001/83 que permet la venda de productes homeopàtics com si fossin medicaments. Cal no oblidar que hi ha altres normatives on també es fan mencions expresses a pseudomedicines com la normativa de producció ecològica, fet que ja vam denunciar des de les pàgines de Mètode Science Studies Journal. De moment, el manifest ha aconseguit el seu primer objectiu, que és aconseguir ressò mediàtic i portar el debat a l’opinió pública. Almenys molta gent s’adonarà que existeix el problema i de la seva gravetat. No estem parlant d’anar a una farmàcia, dir que ens molesta la gola i que ens claven un medicament homeopàtic que no fa res, tot i que ens acaben d’ensarronar 12 euros per la galta. El problema de debò és el de pacients que deixen teràpies efectives per emprar teràpies sense cap base científica i que acaben costant-los la salut o la vida. I l’altre problema és la desprotecció absoluta des del punt de vista jurídic del pacient o la família del pacient que ha estat víctima d’aquestes teràpies. Sols cal veure la sentència del cas de Mario Rodríguez per descobrir la gravetat del problema.
Si aconseguim que el debat continue en el temps i entre en l’agenda política potser podrem canviar les lleis i, per fi, garantir una protecció al pacient, ja que disposarem d’eines legals contra universitats, col·legis mèdics, farmacèutics o d’infermers que imparteixen o protegeixen l’ús d’aquest tipus de teràpies, però que després no volen acceptar cap mena de responsabilitat quan s’evidencia la desprotecció del pacient i les nefastes conseqüències que se’n poden derivar.
Per tant, primer objectiu aconseguit. Hem de felicitar els proponents i en especial a Fernando Cervera. Però no és temps de relaxar-se encara. Queda molta feina per fer. Ens va la salut en el repte.
