Un bon dia decidim agafar la motxilla i anar pel món buscant algun paisatge que ens meravelle. Un lloc on sentir alguna mena de força especial, perquè el cosmos es

0

Els de l'associació de Parkinson de Gandia acolliren amb entusiasme la meua proposta de fer una representació teatral. Sobre quin tema? Naturalment que sobre el Parkinson, més ben dit, sobre les seues conseqüències, una de les quals fa que jo també siga membre d'aquella associació.
0
154-53

Quadern de camp de Miquel de Renzi. Els científics sempre parteixen de teories ja establertes quan comencen una recerca. S’ha dit que

0

El llenguatge de la poesia constitueix una de les diverses fases del procés d'autoalliberament de l'home en el seu camí de comprensió del que entenem per món, on la ciència representa i pot ser considerada com l'assoliment màxim i característic de la cultura.
0
146-58

El descobriment del paisatge que ens envolta, de vegades, recorre camins llarguíssims i enrevessats. «La geologia, a l’hora d’escriure, és també una forma de dipositar les històries, una rere l’altra: l’estructura

0
127-54

El segle I aC el poeta llatí Lucreci escriví el seu famós poema De rerum natura, una de les obres capitals de la poesia científica. L’autor hi exposa amb detall

0

Recordo la infantesa i primera adoles­cèn­cia al poble com un espai de felicitat, sobretot perquè era un espai habitat pels boscos i les bèsties. Els avis, paterns i materns, vivien a

0

Començaré per l’autobiografia, que potser, ben mirat, és per on les dones hem de començar sempre, perquè partim d’experiències no elaborades, encara, per la cultura. Jo em vaig quedar embarassada l’any 1993. Fins aleshores, les vivències més intenses que havia conegut, com l’adolescència, l’ambició artística o l’enamorament, havien estat precedides i preparades per la lectura.
0

Jo vaig ser un batxiller de ciències. O dit amb més propietat: vaig fluctuar de l’amor al desamor amb la física i la química, vaig sucumbir als encisos de la biologia i se’m va ennuegar la matemàtica tota.
0

[caption id="attachment_46303" align="alignleft" width="400"] Manuel Baixauli. Ch. R. Darwin, a casa

0

Una de les obres més suggerents del dramaturg anglès Tom Stoppard és Arcadia (1993). Som a Sidley Park, una casa de camp a Derbyshire amb un jardí enorme. L'espai és invariable, però l'acció alterna escenes que transcorren a primers del segle xix i a finals del xx.
0

Practicant com sóc de la poesia d’avantguarda i enaltidor de les relacions que aquesta estableix amb la ciència, tot sovint se’m demana què tenen en comú «la imaginació» –irracional– dels uns i la «demostració» –racional– dels altres, quan de fet no són termes excloents. Responc tot d’una que l’avantguarda ha existit sempre i que tant es manifesta en l’ordre moral com en el polític, adés en l’estètic, adés en el científic.
0

La Bèrnia, la majestuosa serra que tanca pel nord la Marina Baixa, és el teló de fons de la meua infantesa, de les vacances de Pasqua i d’estiu que passàvem a cals avis, a la partida alteana de Cap Negret. D’ella ens venia, de la font del Garroferet, l’aigua de cisterna que bevíem.
0

Una visió poètica d'Ausiàs Marc de la mà de Ferran Garcia-Oliver. Del "locus-amoenus" als típics paisatges medievals.
0
torre de babel

La Bíblia sempre té raó, com sap tothom, i el dia que Jahvè acabà la creació va veure que tot era bo, inclòs l’home que havia fet a última hora,

0

En el principi fou la gran explosió. L’atzar, en la ment de Déu, reclamava amb insistència una nova jerarquia. El big bang va ser el motor més formidable per a

0
56-21

L’astrònom i l’observatori poden esdevenir els protagonistes de poemes. Els tres Reis d’Orient en són els campions: en la seva evocació no falta mai una estrella, més encara, no hi falta el coratge d’haver-se pres seriosament una estrella fins al punt d’haver anat seguint el seu camí vers l’inconegut.
0
1 2