Etiqueta: astronomia

És jove o vell l’univers?

Pregunta enviada per FRANCESC AGUILAR I DOMENJÓ (Grau de Castelló). MANEL PERUCHO respon: Les darreres observacions de radiació de fons de microones i supernoves tipus Ia cosmològiques indiquen que l'Univers té geometria plana i s'expandeix de manera accelerada. Aquest fet, que sembla no estar relacionat amb la

Res no és etern

En una nit tranquil·la, sense núvols ni Lluna i, sobretot, lluny de la contaminació lumínica de la ciutat, la bellesa del firmament ens fascina. Per això, ja des de l’antiguitat, l’ésser humà pensà que aquest havia de ser obra dels déus i associà les constel·lacions

Satèl·lit SOHO al costat del Sol
El Sol des de l’espai

En els darrers anys, una flota de satèl·lits artificials està produint un gran avanç en el coneixement del nostre estel. Comencem a entendre l’atmosfera calenta del Sol, la que ens envia els raigs X i ultraviolats i les partícules que influeixen en l’estat i composició

Miratges còsmics

No és fàcil que les galàxies es troben aïllades en l’espai, més aviat formen grups que van des d’aquells constituïts per algunes dotzenes de membres fins als cúmuls rics de galàxies que poden contenir milers de membres. A més a més, la massa total d’un

A la lluna de València
«A la lluna de València», de diversos autors

[caption id="attachment_10051" align="alignleft" width="200"] A la lluna de València / 10 biografies d’astrònom a astrònom Diversos autors / Introducció per Víctor Navarro Brotons. / Càtedra de Divulgació de la Ciència – Universitat de València. València, 2012. 149 pàgines.[/caption] L'astronomia figura en els orígens del pensament humà.

Imaginació i ciència: Un binomi inseparable

Al llarg de la història de l’astronomia, diferents pensadors, filòsofs i científics han postulat l’existència d’entitats que, tot i no ser visibles o detectables en la seua època, o potser mai, eren, no obstant això, necessàries per a mantenir l’estabilitat del cosmos, tal com ells ho veien i ho entenien.

Post Feature Image
«Hawking y los agujeros negros», de Paul Strathern

[caption id="attachment_7342" align="alignleft" width="174"] Observar el cielo I. / Diversos Autors. / Geoplaneta. Editorial Planeta. Barcelona, 1999.[/caption] [caption id="attachment_7343" align="alignleft" width="181"] Observar el cielo II. / Diversos Autors. / Geoplaneta. Editorial Planeta. Barcelona, 1999.[/caption] La major part dels llibres de divulgació sobre astronomia ens descriuen amb millor

Post Feature Image
«A ras de cielo», de David Galadí-Enríquez

[caption id="attachment_7342" align="alignleft" width="174"] Observar el cielo I. / Diversos Autors. / Geoplaneta. Editorial Planeta. Barcelona, 1999.[/caption] [caption id="attachment_7343" align="alignleft" width="181"] Observar el cielo II. / Diversos Autors. / Geoplaneta. Editorial Planeta. Barcelona, 1999.[/caption] La major part dels llibres de divulgació sobre astronomia ens descriuen amb millor

Post Feature Image
«Observar el cielo I i II», de diversos autors

[caption id="attachment_7342" align="alignleft" width="174"] Observar el cielo I / Diversos Autors. / Geoplaneta. Editorial Planeta. Barcelona, 1999.[/caption] [caption id="attachment_7343" align="alignleft" width="181"] Observar el cielo II / Diversos Autors. / Geoplaneta. Editorial Planeta. Barcelona, 1999.[/caption] La major part dels llibres de divulgació sobre astronomia ens descriuen amb millor