Sembla que estem vivint un moment dolç pel que fa a l’exploració tripulada a Mart. Hi ha diversos projectes en marxa, tant d’empreses privades com d’agències espacials, que tenen com a objectiu a mitjà o llarg termini ser els primers a posar un home a Mart. Significa això que ara sí que farem realitat l’antic somni de trepitjar aquell planeta?
George Harrison compongué Here comes the Sun quan els Beatles ja estaven a un pas de separar-se. La cançó representa el desig de seguir endavant, d’oblidar el passat i encarar el futur amb alegria, com el retorn del Sol després de l’hivern: «Ha estat un llarg hivern, fred i solitari... i ara el somriure retorna a les cares.»
La constel·lació d’Orió destaca en el cel nocturn de l’hivern pels seus tres estels brillants i en línia. Al final de la tardor la vam veure, immensa, eixint per l’horitzó est en caure la nit. Quan s’acabe l’hivern la veurem davallar cap a l’oest en les primeres hores del capvespre. Ens ofereix una bella vista, però la mitologia ens conta una història ben diferent.
El 2020 tindrà un dia més que els anys comuns, però quin és l'origen d'aquesta particularitat del nostre calendari? Respon Amelia Ortiz-Gil, doctora en Astrofísica i divulgadora de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València.
Segles abans que Armstrong i Aldrin arribessin a la Lluna, diversos personatges de ficció ja hi havien posat el peu. A falta de mitjans reals per fer-ho, la literatura podia facilitar el viatge.
El primer objecte del cinturó de Kuiper que New Horizons ha visitat, després d’abandonar Plutó, es va anomenar provisionalment Ultima Thule i recentement ha rebut el nom d’Arrokoth.
«L’interès per l’explotació dels recursos del nostre satèl·lit s’intensifica», lamenta Enric Marco. I es pregunta: «Protestarem per conservar aquest patrimoni cultural o, com sempre, ens quedarem a la Lluna de València?»
Aquests fenòmens, boreals o australs, tenen el seu origen en el Sol, la seua activitat i les ràfegues de vent solar que arriben a l'atmosfera terrestre.
Per a evitar possibles brots psicòtics, els astronautes de l’Estació Espacial Internacional conversen setmanalment amb amics i familiars, així com amb un cirurgià de vol i amb un psicòleg.
Enric Marco, tècnic superior d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i doctor en Física Solar, col·laborarà amb la revista Mètode de manera habitual amb la seua pròpia secció, Astronomia de trinxera.