Etiqueta: astronomia

06464b
Del cel a la Terra

From Heaven to Earth. Astronomy in the Seventeenth and Eighteenth Centuries and its Epistemological Outcome. The growth of astronomy in the seventeenth and eighteenth centuries was the culmination of a mathematization process of planetary motions. In the transition

05864
Galileu i la creació

La ciència produeix a la humanitat moltes més preguntes que respostes, i per això mateix és un dels motors de la creativitat. Quan Galileu va construir el primer telescopi i va buscar la

05764a
Galileu Galilei en la literatura del segle XVII

El 13 de març del 1610 Galileu Galilei publicà el Sidereus Nuncius. A partir d’aquell moment, mitjançant la ciència, es podia accedir a la meravella perseguida pels poetes barrocs. En descriure les taques de la lluna, el leitmotiv

Galileu i el telescopi

El passat 27 de març va morir l'historiador de la ciència Antonio Beltrán. En la seua memòria recuperem aquest article en què ens acosta a la seua especialitat: Galileu.

FUENCISLA
La mirada de Galileu

El 2009 hem celebrat el quatre-centè aniversari de les primeres observacions de Galileu amb el seu petit telescopi. Aquest fet no és només una anècdota observacional, sinó que l’actitud de l’astrònom italià d’intentar comprendre la natura i arribar al fons d’allò que veia va donar

cara fosca de l’univers
La cara fosca de l’univers

Quan Fritz Zwicky, el 1933, va observar les velocitats de les galàxies al cúmul de Coma (la Cabellera de Berenice) no podia entendre com aquella rica concentració de galàxies romania unida. La mitjana de velocitats peculiars de les galàxies respecte al centre de masses del cúmul superava els 1000 km/s. La massa necessària per mantenir estable el cúmul hauria de ser, segons els seus càlculs, molt superior a la massa corresponent a les galàxies que el formen.

Congrés internacional d'Aeronàutica a València
València, capital de l’Espai

El passat mes d’octubre de 2006, València va acollir tota una sèrie d’activitats relacionades amb l’espai que van fer de la ciutat un autèntic focus de científics i experts internacionals relacionats amb l’astronàutica, l’astronomia i la cosmologia. Tres van ser els esdeveniments que van fer de València l’escenari de multitud d’actes al voltant de l’espai.

Post Feature Image
«Mariners que solquen el cel», de Vicent J. Martínez

Una bona pregunta ja és la meitat d’una sàvia resposta. Sir Francis Bacon, fa un bon grapat d’anys, ja va escriure aquesta afirmació que, des d’aleshores, els periodistes anem repetint una vegada i una altra, fins a fer-li perdre el sentit, de tan gastada com queda. Però malgrat aquest abús la del filòsof anglès és una afirmació ben real.

Quintet de Stephan
El Quintet de Stephan

Edouard Stephan va ser director de l’Observatori de Marsella des de 1873 a 1907. Durant aquell període va descobrir i va investigar les nebuloses que es coneixen avui com el «Quintet de Stephan». En aquella època es pensava que aquestes nebuloses formaven part de la nostra galàxia, la Via Làctia. Avui sabem que això no és així: es tracta de galàxies remotes, quatre de les quals formen part d’un grup compacte, mentre que la cinquena està casualment en la mateixa línia visual, però molt més a prop que les altres i per tant no es troba associada físicament al «quintet».

Sir Martin Rees
Entrevista a sir Martin Rees

Sir Martin Rees es l’astrònom reial al Regne Unit, la posició més respectada i de major responsabilitat que un astrònom britànic pot assolir. Els primers astrònoms a ocupar aquest càrrec varen ser John Flamsteed, que va inaugurar l’Observatori de Greenwich, Edmond Halley, que va predir que el cometa observat el 1682 tornaria a ser observat 76 anys després, i James Bradley, descobridor de l’aberració de la llum.