Vicent J. Martínez, catedràtic d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, ens respon aquesta pregunta protagonitzada per les cares de la Lluna.
Quan el lector òbriga la revista Mètode i es trobe amb aquest article, la sonda Cassini haurà impactat amb Saturn i el seu rastre s’haurà perdut per sempre.
El Sistema Solar compta amb la seua pròpia xarxa de carreteres, la Xarxa de Transport Interplanetari (ITN), un conjunt de trajectòries conformades gràcies als coneguts com punts de Lagrange.
Un equip liderat per l’astrònom català Guillem Anglada Escudé, que treballa en la Universitat Queen Mary de Londres, ha revelat les característiques d’un exoplaneta, que segons sembla és similar a la Terra en grandària i que gira entorn de l’estel més pròxim al Sol, Proxima Centauri.
L’objectiu d’aquest article és aportar un punt de vista més crític sobre el pensament i l’obra de Ramon Llull i el seu impacte en el món actual, en particular pel que fa a la ciència i la lògica.
Qui són aquestes dones que, contra tantes adversitats, van merèixer un cràter a la Lluna? El llibre Las mujeres de la Luna tracta de respondre aquesta pregunta. Els autors, els astrònoms Daniel Altschuler i Fernando Ballesteros, fan un recorregut exhaustiu per la vida d’aquestes dones.
Des que es van descobrir els primers mons entorn d’altres estels en els anys noranta, i fins a avui, en dues dècades a tot estirar s’han trobat més de tres mil planetes extrasolars.
D’un total de 1.600 cràters lunars, només 28 tenen nom de dona. El llibre denuncia aquest fet i, al mateix temps, fa un homenatge a aquestes figures històriques, sovint oblidades.
El descobriment dels exoplanetes del sistema Trappist-1 ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat de trobar vida més enllà del nostre sistema solar.
Darrerament ha arribat als cinemes la pel·lícula Incerta glòria, basada en la novel·la homònima de Joan Sales. Enric Marco ens parla sobre les referències astronòmiques en l'obra.