El monogràfic central del nou número de Mètode, coordinat per Manel Perucho i José Antonio Font, està dedicat a la cosmologia i a l’astrofísica d’altes energies.
Comencem la celebració dels 25 anys de la revista Mètode recuperant el número 21, Comprendre l'univers, coordinat per Joan Ferrando i corresponent a la primavera del 1999.
Amb l’antecedent de l’explosió del ‘Challenger’ durant l’enlairament, la desintegració del ‘Columbia’ en 2003 en reentrar en l’atmosfera va representar el tret de gràcia al car programa de transbordadors.
En aquest article l'autor explora com ha presentat el cine diversos conceptes astrofísics al llarg de les dècades, i com, de vegades, ha inspirat fins i tot la direcció de la investigació científica.
La radiació gamma representa la “llum” més energètica de l’espectre electromagnètic i és produïda per alguns dels processos més potents i violents de l’univers.
En aquest article es resumeixen alguns dels escenaris astrofísics més extrems coneguts, i se n'ofereixen descripcions.
Quan de menut em deien que les estreles són sols molt llunyans em preguntava si totes tindrien planetes. Durant molts anys vaig estar convençut que mai arribaria a respondre’s aquesta pregunta, però em vaig equivocar. Avui dia ja és possible gràcies als avenços en l’estudi
«The Martian» pot ben bé servir com a porta d’entrada a la ciència-ficció, a l’astronomia i també, per què no, a la ciència en general.
«Recentment un estel de nom poc romàntic, KIC 8462852, s'ha convertit en tendència en algunes xarxes socials». Per què? Ens ho explica Vicent J. Martínez.
Fins a quin punt és real la ciència que apareix en la saga La guerra de les galàxies? Aquesta és una pregunta recurrent entre les persones que han vist les pel·lícules d’aquesta famosa space opera.