Un equip d’investigadors de la Universitat d’Alacant, junt amb científics d’Alemanya i el Brasil, han descobert una nova relació entre insectes i plantes.

L'equip de Toni Gabaldón recorre el territori espanyol a la recerca de mostres salivals per estudiar els microorganismes que conformen el microbioma bucal humà.

El professor Roger Butlin treballa en el Departament de Ciències Animals i Vegetals de la Universitat de Sheffield. Va ser el president de la Societat Europea de Biologia Evolutiva (ESEB) de 2013 a 2015 i en 2015, la Societat Linneana de Londres va atorgar-li la

Urey i Millervan reconèixer que en els processos químics generals que ocorren a la superfície de la Terra participaven tres components generals: l'energia, l'atmosfera i els oceans.

El cenancestre es defineix com l'últim ancestre comú de tots els éssers vius que existeixen en l'actualitat. La seua naturalesa s'ha inferit a partir de la identificació dels gens homòlegs entre els llinatges d'arqueus, bacteris i eucariotes. Aquestes inferències indiquen que el cenancestre posseïa un sistema de traducció de proteïnes relativament modern i que era semblant en complexitat a una cèl·lula actual. No obstant això, els enzims clau que s'encarreguen tant de la replicació del material genètic com de la biosíntesi de les membranes cel·lulars no són homòlegs entre els bacteris, els arqueus i els eucariotes. Aquí revisem breument la història del concepte de l'últim ancestre comú i les distintes hipòtesis que s'han proposat sobre la seua biologia.

Les interaccions pugó-formiga constitueixen una relació d'amor-odi que van des del mutualisme més estricte al més pur antagonisme.

I per què cou la picada? I per què transmeten tantes malalties aquests insectes? Carles Martín Cantarino ens respon tots aquests 'perquès'.

Els primers documents sobre el nisprer es troben a la Xina del segle VI dC, ja que l'arbre és originari de la província de Sichuan. Sis segles més tard ja es troben referències del nispro al Japó.

[caption id="attachment_15243" align="alignleft" width="200"] Cartes a un jove científicEdward O. WilsonTraducció de Joandomènec Ros. Rosa dels Vents (Penguin Random House). Barcelona, 2014. 238 pàgines.[/caption] La major part de la vida a la Terra continua sent desconeguda i amb prou feines coneixem les espècies que hi viuen.

Els animals abandonen el lloc de naixement a causa d’una pèrdua de qualitat de l’hàbitat, la competència pels recursos i el risc de consanguinitat. La dispersió només ocorre quan els individus assoleixen una condició física convenient.