A Genes, cerebros y símbolos, Jordi Agustí presenta la informació més recent sobre les espècies hominines, la biologia de les poblacions, la demografia... i no només la paleontologia i l’anatomia.

Genes acosta la ciència de l’ADN a un públic poc especialitzat en la matèria emprant com a vehicle majoritari la paraula. Una feina que s’assoleix gràcies a l’experiència divulgadora dels autors.

Parlar de la vida és parlar de cooperació. Com és possible que, en un món dominat per la competència pels recursos, per l’evolució darwiniana, la cooperació represente un paper tan rellevant?

Mercè Durfort va ser una professora i investigadora de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Durfort deixa una petjada intel·lectual indeleble.

Bona part de la comunitat científica sosté que els virus no tenen vida. La idea suscita un cert debat, que depén de la definició de vida que s'utilitze.

L'envelliment dels organismes es produeix perquè desviem l'energia dels mecanismes de reparació cel·lular cap a altres processos, com la reproducció.

Cada vegada més, els gavians argentats de potes grogues (Larus michahellis) tindran més dificultats per accedir a recursos que ara representen bona part de la seva alimentació.

Valenciolenda fadaforesta és una espècie d’hemípter cavernícola descoberta a diverses coves de Vilamarxant, a la comarca del camp de Túria.

La descripció de la «fada dels boscos valencians» o Valenciolenda fadaforesta, una nova espècie, i gènere, per a la ciència.

Els éssers humans, al contrari que alguns animals, no ens basem en la genètica per a trobar la parella perfecta. Intervenen molts condicionants socioculturals.