«Les plantes del futur», nou número de Mètode
El monogràfic, coordinat per José Pío Beltrán, analitza els avanços biotecnològics en la producció vegetal
«L’èxit d’Homo sapiens es basa en la seua capacitat per a procurar-se aliments», afirma José Pío Beltrán en la introducció de l’últim monogràfic de la revista Mètode, Les plantes del futur. L’edició genòmica en biotecnologia. El professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (CSIC-UPV) de València coordina el número 104 en què es planteja com haurien de ser les plantes del futur per a fer front l’augment de la població humana i a la sostenibilitat del planeta. El monogràfic, il·lustrat per l’artista valencià José Saborit, se centra així en les estratègies biotecnològiques per a obtenir aquestes plantes.
Encapçala el número un article de Concha Gómez Mena, científica del CSIC en l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes de València, que presenta el gran potencial de noves estratègies, com la tecnologia d’edició gènica CRISPR/Cas, en la millora dels cultius del futur. Diego Orzáez, investigador de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, continua amb els reptes per al desenvolupament de l’agricultura del futur sota les premisses de la democratització tecnològica i de la importància de la percepció social d’aquestes tecnologies. Juan Carlos del Pozo, professor d’Investigació en l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària, aprofundeix en la fertilització biotecnològica per a desenvolupar una agricultura productiva i sostenible. Per la seua part, Selena Giménez-Ibánez, investigadora en el Departament de Genètica Molecular de Plantes del Centre Nacional de Biotecnologia, incideix en els nous enfocaments biotecnològics per a dissenyar cultius més resistents a les malalties. Francisco Javier Medina, cap del laboratori Nuclèol, Proliferació Cel·lular i Microgravetat en Plantes del Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas (CIB-CSIC), presenta quins són els avanços en la reproducció de plantes en l’espai. L’escriptor valencià Carlos Marzal tanca el monogràfic amb una reflexió sobre les aquarel·les botàniques que il·lustren el número, José Saborit.
Ciència i natura es donen la mà, una vegada més, en aquest nou número de Mètode, que també inclou temes com la integració dels arbres en el context urbà, la contaminació per microplàstics en el medi marí, el big data i una entrevista a José Antonio Sobrino, premi Jaume I de Protecció del Medi Ambient. A les seccions habituals s’incorpora com a novetat «Fotogrames de ciència» a càrrec de J. M. Mulet, professor de Biotecnologia a la Universitat Politècnica de València.
