Ressenya d'Ecologismo real, l'última obra de José Miguel Mulet, sobre les propostes de la ciència per a lluitar contra el canvi climàtic.
Recordo que fa vint anys, davant de cada nou avenç en genètica, se’m preguntava què es podria arribar a fer i saber. Sovint em plantejaven escenes d’un món quasi apocalíptic i distòpic, basades en l’imaginari col·lectiu creat pels llibres i pel·lícules de ciència-ficció. I ara, quin és el límit?
La societat en el seu conjunt es beneficia de la ciència oberta, i per descomptat podem estar d’acord que aquesta compleix un paper crític en la recerca i la innovació responsable. No obstant això, és útil separar tots dos conceptes en certa manera per a entendre quan i com pot influir l’ús d’estàndards en la solidesa de l’RRI i de la ciència oberta.
En l’àmbit de la biotecnologia i la biologia sintètica –que pretén un enfocament de l’enginyeria aplicat als éssers vius–, tot i que l’extensió dels estàndards és desitjable, encara està per demostrar que es puguen generalitzar.
El monogràfic, coordinat per José Pío Beltrán, professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (CSIC-UPV) de València, analitza els avanços biotecnològics en la producció vegetal.
El nous enfocaments biotecnològics per a dissenyar cultius amb major resistència a les plagues permetran combatre les pèrdues agrícoles i reduir les aportacions químiques.
Les noves eines biotecnològiques, com ara l’edició gènica o la biologia sintètica, ajudaran a incrementar la producció agrícola de manera sostenible.
L’agricultura del segle XXI s’enfronta a reptes urgents. Les noves tecnologies de millora genètica poden contribuir a afrontar aquests reptes.
En aquest monogràfic s’analitza la possibilitat de cultivar plantes fora del planeta Terra; exposem avanços de l’edició de genomes com els que han permès, en el meu laboratori, l’obtenció de tomates sense llavors; es valoren estratègies biotecnològiques per a reforçar el sistema immune de les plantes o per a utilitzar-les com a biofactories que possibiliten cultivar molècules d’interès per a la salut o la nutrició. Serà suficient? Arribarem a temps?
Biologia sintètica és un terme que desperta expectatives, però no és menys cert que també provoca inquietud. Per a tractar les seues facetes ètiques, ambientals i socials es fa necessària la integració de tots els actors en un debat comú.