El periodista Bienvenido León recupera el monogràfic Viure amb el canvi climàtic, publicat en primavera de 2015, dedicat als reptes culturals que planteja el canvi global.
El catedràtic de Tecnologia dels Aliments de la Universitat de València, Daniel Ramón Vidal, recupera aquest monogràfic de Mètode dedicat a l'alimentació.
Vivim en una era de contradiccions. L’era en la qual podríem aterrar a Mart o dominar el nostre ADN, és també l’era de Trump, del negacionisme al canvi climàtic, o de la inversió de milions d’euros en pseudociències.
El llibre de l’ambientòleg Andreu Escrivà ens presenta d’una manera senzilla i crua les claus del canvi climàtic i unes línies mestres per saber com podem, encara, frenar-lo.
El món de Joc de trons, o Cançó de gel i foc, que és com es coneix la saga de novel·les, presenta una peculiaritat sorprenent: les estacions se prolonguen uns quants anys i la seua duració és impredictible. Com pot ser una cosa així?
Els humans, en concret, ens gelem o ens abrusem per sobre o per sota d’un miserable interval d’una vintena o trentena de graus. D’aquí la importància d’aquest sobtat escalfament global que pateix la Terra d’ençà de la Revolució Industrial.
L’escala no expressa la mida de les coses, sinó el caràcter dels fenòmens. Quan amplies un mapa, no n’augmentes l’escala, sinó la dimensió.
«Malgrat el seu silenciós protagonisme, la química està en la base de pràcticament tots els avenços científics, tecnològics i innovadors que permeten el progrés de la humanitat.» València va acollir la presentació de la Declaració Internacional de la Química.
Tenim prou indicis que l’impacte del canvi climàtic es deixa sentir al mar i que els efectes són encara més variats, globals i preocupants que hom no preveia.
«Alguna cosa falla en la comunicació sobre canvi climàtic quan les seues causes encara no estan clares per a bona part de la societat.» Què pot aprendre l’IPCC de la investigació en comunicació ambiental?