El nou número de Mètode està coordinat per María José Sanz i Sérgio Henrique Faria i se centra en les múltiples dimensions del canvi climàtic.
La crisi sanitària del coronavirus no ha alterat la urgència de reflexionar sobre el canvi climàtic; en tot cas li ha afegit una altra dimensió i ens ha mostrat que problemes ambientals, econòmics o de salut estan interconnectats i tenen punts en comú.
En la seua col·laboració del darrer número de Mètode, els artistes Anna Moner i Sebastià Carratalà revisiten les expedicions muntanyenques del segle XIX i ens inviten a reflexionar sobre les cicatrius del planeta i la nostra capacitat de suturar-lo.
Els incendis van reduir-se a mínims històrics durant el període del confinament en el País Valencià. Açò significa que és possible erradicar quasi per complet els focs originats per la mà humana.
No hi ha prou amb abordar la crisi climàtica, cal fer front al conjunt de problemes que contribueixen a la superació dels límits planetaris
Aquesta dècada és decisiva en la lluita contra el canvi climàtic. Tant en les polítiques de mitigació com d’adaptació.
El coronavirus ha suposat una aturada de l'activitat econòmica i de l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, però si no es prenen mesures, en acabar la crisi actual, les emissions tornaran al seu camí habitual.
La Coast Guards International Ice Patrol controla els icebergs atlàntics i inclús els desvia al servei de les plataformes petrolieres. Ha d'estar una instància pública al servei d'aquestes petrolieres?
L'ambientòleg Andreu Escrivà enceta la secció «Diccionaris futurs» plantejant una qüestió: Encara no és tard per a reaccionar davant la crisi climàtica?
El canvi climàtic protagonitza el debat mediambiental des de fa tres dècades. La lluita necessita un nou enfocament, basat en la política ciutadana i la transformació social.