Al nostre hort ens alliberem de la necessitat de viure de les collites i podem pensar sols en la satisfacció personal. Així i tot, no ens alliberem d’un gran condicionant: el clima local i la variabilitat de l’oratge que tant determina el nostre èxit.
Tant en el cas de les grans obres –autopistes o línies d’alta velocitat ferroviària– com en els nous desenvolupaments urbanístics expansius que no responen a les necessitats reals de més habitatges, és urgent declarar el final del creixement pel creixement i abordar polítiques alternatives de vertader interès social i ambiental.
Desplaçar el canvi climàtic de l'agenda mediàtica podria comportar el risc que s'endurisca el consens d’una narrativa a favor del creixement econòmic que deixe la qüestió mediambiental en un segon pla.
En el cas de la pandèmia de COVID-19, tornen a estar presents molts factors que han marcat el recorregut de les malalties emergents en els darrers cinquanta anys. Un temps en què el control i la prevenció de totes aquestes patologies hauria d'haver estat un dels objectius prioritaris de l’acció sanitària internacional.
Estem, efectivament, en una emergència. Que a ningú li’n quede cap dubte. Però si hi ha alguna cosa que paralitza encara més que no assumir la situació en què ens trobem és dir que la nostra casa està en flames i a continuació posar-nos a mirar, tranquil·lament, la televisió.
El llibre no és fàcil de llegir, amb uns continguts i una redacció complexos. De fet, pot semblar esgarrifós, ja que presenta una exposició continuada de possibles «terrors» futurs.
El catedràtic de la Universitat de València José Antonio Sobrino és contundent sobre la capacitat de reacció contra el canvi climàtic: «Limitar l'augment a 1,5 ºC és pràcticament irrealitzable».
Aquest número, sota la coordinació de José Pío Beltrán, ofereix una acurada revisió dels avanços biotecnològics en què potser trobarem la resposta a un dels reptes immediats a què s’enfronta la humanitat: la superpoblació, que, amb l’agreujament del canvi climàtic que estem vivint, pot provocar una falta d’accés als aliments per a una gran part de la humanitat.
El Centre de Documentació Europea va organitzar una jornada per debatre el paper de la Unió Europea en la lluita contra el canvi climàtic.
El bioquímic i bioinformàtic Héctor Tejero i l’antropòleg Emilio Santiago deixen clara una cosa: el Green New Deal no és la solució definitiva al canvi climàtic.