La ciència ciutadana produeix una comunicació bidireccional que millora l’alfabetització científica de la societat
Les ciències socials i les humanitats promouen la participació del públic general i generen un coneixement cocreat en l'àmbit de la ciència ciutadana.
El debat entre les ciències socials i les ciències experimentals ha desbordat l’entorn acadèmic per a entrar a les sobretaules d’arreu del món.
El concepte de ciència ciutadana implica tensions al voltant de la naturalesa social de la veritat científica
En l’última dècada la investigació científica basada en la col·laboració de la ciutadania ha crescut exponencialment.
La participació activa de la societat en la ciència no és nova. Hi ha àmbits com l’astronomia o la botànica, per posar només dos exemples preclars, en què el pes de les persones aficionades o amateurs ha estat considerable. Tanmateix, la progressiva professionalització del coneixement
Els bacteris resistents als antibiòtics s’han convertit en una de les principals amenaces per a la salut mundial. El projecte MicroMón@UV consciencia sobre el perill de l’ús inadequat d'aquests medicaments.
La presència dels microplàstics al medi marí s’ha erigit com un dels principals reptes a què s’enfronten les agendes mediambientals i conservacionistes.
Sota el lema 'Uneix-te al repte del desenvolupament sostenible', la quarta Falla Immaterial permetrà als participants «mesurar com d'alineats estem amb els ODS en el nostre dia a dia».
L'aparició a la costa valenciana de diferents exemplars de Physalia physalis ha generat certa alarma. Quines són les característiques d'aquesta espècie?