[caption id="attachment_3102" align="alignleft" width="200"] Medicina i promoció social a la Baixa Edat Mitjana (Corona d’Aragó, 1350-1410). Carmel Ferragud Domingo. CSIC, «Estudios sobre la ciencia», 36. Madrid, 2005. 702 pàgines.[/caption] Cada societat i cada època tenen unes formes diferents d’entendre la salut i la malaltia i, consegüentment,

El treball heterodox del metge valencià Francesc Torrent-Guasp va tenir un paper revolucionari en l'àmbit de la cardiologia clàssica.

[caption id="attachment_2076" align="alignleft" width="200"] El remedio invisible. África, Occidente y la lucha contra el sida. Helen Epstein. Alba Editorial. Barcelona, 2008. 436 pàgines.[/caption] Si en els darrers anys hi ha un agent infecciós que ha desafiat, desafia i probablement continuarà desafiant durant molts anys les capacitats

La suposada capacitat del dimoni d’adquirir corporalitat o influir en els processos corporals de les persones provocava durant l’Edat Mitjana territoris de confluència i debat entre els teòlegs experts en demonologia i els metges.

Quin món tan feliç, on hi ha criatures com aquesta! Un llibre improbable, difícilment repetible: un científic i un metge acupuntor homeòpata sumen esforços per revisar el que hi ha de cert i de fals en les teràpies alternatives.

Sa mare el va parir ara fa seixanta anys a Carcaixent (Ribera Alta), assistida per una comare. I va ser precisament aquella dona que el va ajudar a veure la llum qui disset anys després també li va obrir els ulls per triar la professió.

Quan fa vuitanta anys de la defunció d’Adolfo Gil y Morte (1860-1929), hem volgut recuperar la memòria oblidada d’aquest catedràtic de Fisiologia, amb aportacions ben significatives en els àmbits de la salut i la política.

Sempre m’ha agradat molt –a mi m’encanta la medicina– ajudar les persones. Ara sóc resident a la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital de Sabadell, perquè em van les situacions límit [riu]. El tema de l’espai i la medicina em va venir mentre estudiava la carrera.

Tot i els avenços del sector aeroespacial, la farmacologia en aquest terreny continua sent un camp poc analitzat. Per això, l’Agència Espacial Europea (European Spacial Agency, ESA) ha donat el seu suport a dos joves investigadors catalans que seran els primers a provar la reacció del cos humà als fàrmacs en situacions de microgravetat.

La medicina experimental i la investigació de laboratori van aportar una nova eina al programa d’intervenció sanitària que als inicis del segle xx buscava explorar la salut i planificar estratègies de salut pública. Els instituts nacionals d’higiene coordinaren en molts països europeus campanyes dirigides als grups socials que mostraven indicadors de salut més desfavorables.