El 1938, dos anys després d’obtenir la seua llicenciatura en medicina, José María Bengoa Lecanda (Bilbao, 1913) es va exiliar a Veneçuela fugint de la Guerra Civil. Allí va ser nomenat metge del poble rural de Sanare, on va iniciar la seua intensa i fecunda trajectòria en la lluita contra la desnutrició i la fam. Considerat un expert internacional en nutrició, el doctor Bengoa va col·laborar amb el Ministeri de Sanitat i Assistència Social veneçolà i, més tard, amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
[caption id="attachment_6369" align="alignleft" width="200"] Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència Lluís Alcanyís Edició crítica de Jon Arrizabalaga Barcino. Barcelona, 2008. 170 pàgines.[/caption] Dins la tendència d’editar textos clàssics de caràcter mèdic i científic que darrerament ha marcat la magnífica col·lecció «Els Nostres Clàssics», de l’editorial
Aplicada la lupa de l’historiador a explorar els rastres de l’exili mèdic català a França, es visualitza una realitat més complexa, que no es deixa reduir a categories tan còmodes, una realitat marcada, des del 1939, per una obsessió, l’obsessió del retorn, i per un dilema, el dilema de resistir o d’acceptar definitivament la derrota i la diàspora.
El canvi d'orientació que va conduir l'assistència sanitària cap a paràmetres cada vegada més tecnològics es va iniciar amb la introducció dels raigs X durant la darrera dècada del segle xix i es va reforçar d'immediat amb la invenció de l'electrocardiògraf (ECG).
Hildegard von Bingen va saber assumir el paper de visionària per guanyar-se la tolerància d’una societat en la qual les dones estaven condemnades a l’analfabetisme i la humiliació, i va aconseguir així escriure sobre ciències de la naturalesa i sobre medicina, art que probablement també va practicar. La seva obra representa una síntesi original d’idees procedents de la tradició oriental, hel·lènica i judeocristiana.
La Biblioteca Valenciana ha estat escenari d’una exposició, un simposi internacional i altres actes diversos al voltant de la figura de Félix Martí Ibáñez. Aquest personatge, nascut en 1911, arribaria a destacar en àmbits molt diversos.
Entrevista a Bernat Sòri, director de l'Institut de Bioenginyeria de la Universitat Miguel Hernández d'Elx
El ginecòleg Miguel Tortajada es considera un privilegiat en haver viscut l'evolució de l'obstetrícia: «Quan vaig començar sols ajudàvem a nàixer»
La Biblioteca i el Museu Historicomèdics de la Universitat de València estan al servei de l'ensenyament, la investigació i la difusió de la ciència.
La Societat Valenciana de Ciències de la Salut Joan Baptista Peset no és una societat estrictament “mèdica”. Naix amb unes característiques i uns objectius que la diferencien i li marquen uns camps d’actuació propis, sense cap mena d’interferència amb les entitats abans esmentades.
