Francesc Salvà es va implicar en la difusió dels nous coneixements mèdics. Com a afició, es va endinsar tan intensament en el nou món de l’electricitat que va fabricar el primer telègraf elèctric de què es tinga notícia.
Mercedes Maestre va ser una metgessa republicana, pediatra i socialista, que va desenvolupar un excepcional activisme per la reforma social i el dret a la salut.
«Esto no estaba en mi libro de historia de la medicina» oferieix una aproximació a la lluita contra la malaltia a través de les actuacions dels qui la van protagonitzar.
La biònica ha revolucionat la indústria sanitària amb la substitució de membres del cos humà mitjançant aparells i artefactes tècnics capaços de suplir completament o ajudar a substituir certes parts anatòmiques danyades.
Un dels pilars dels estudis bioantropològics són les col·leccions osteològiques identificades. Aquest treball té com a objectiu descriure aquest patrimoni i mostrar la importància que té.
La biografia escrita per José María Urkia Etxabe demostra com la història de la medicina espanyola no seria el mateix sense Luis S. Granjel.
Entrevista a Leo van Bergen, historiador i expert en medicina en temps de guerra.
El llibre repassa la història de la cirugia, les innovacions i canvis i la resistència a acceptar-los.
El principi actiu del curare, un verí usat per tribus de l’Amazones, es va convertir durant anys en un fàrmac vital en cirurgia i per a tractar malalties que comportaven dolors i contraccions musculars.
Amb motiu del Dia mundial contra el dolor, recuperem el monogràfic de Mètode «La cara del dolor», de la mà del seu coordinador Francisco J. Morales-Olivas.
