Els nens experimenten dolor exactament igual com els adults, ja que el desenvolupament de les vies nervioses es produeix durant la gestació. El dolor infantil té connotacions especials per la dificultat de valorar-lo, però hi ha mètodes validats per a detectar-lo i, sobretot, disposem de procediments i medicaments amb què tractar el dolor de manera eficaç en nens.
El dolor és un dels símptomes pels quals els pacients més acudeixen al metge. El pateix un 12% de la població i és considerat intens en un terç dels casos. En aquest article revisem els diferents tipus de dolor, tant d'agut com de crònic, i els nous tractaments que permeten controlar-lo.
El tractament farmacològic del dolor és un dels pilars de l’estratègia terapèutica davant d’aquest i inclou no sols l’ús d’analgèsics sinó també de fàrmacs per tractar els components afectius que pateix el pacient.
El dolor és una sensació subjectiva, però per tal d'objectivar-ne la intensitat s'utilitzen diferents tipus d'escales que permeten al pacient assenyalar el grau de dolor que pateix. L'efecte dels medicaments analgèsics s'avalua mitjançant assajos clínics subjectes a regles estrictes per poder comparar l'efecte del medicament amb el produït per substàncies sense activitat analgèsica.
La disponibilitat d’analgèsics per al tractament de la majoria d’afeccions doloroses ha demostrat ser insuficient per aconseguir alleujar adequadament el dolor. Aquest símptoma continua present amb una prevalença exageradament alta entre la població general.
Aquest article versa sobre el naixement de la teoria i el tractament del dolor crònic des de la segona meitat del segle XIX fins a mitjan segle XX. La tesi que s’hi defensa diu que la medicina del dolor va emergir com a resultat de la confluència de pràctiques relacionades amb el tractament dels pacients terminals i dels que patien de dolor incurable.
Distintes condicions mèdiques fan que hi hagi dones que puguin produir òvuls i fins i tot quedar-se embarassades sense dificultat, però que després perden una vegada darrere l'altra el fill que porten dins. És per això que en alguns països se'ls permet salvar un d'aquests embrions traspassant-lo a l'úter d'una dona sense aquest problema que s'ofereixi a fer-ho gratuïtament o a canvi d'una compensació econòmica.
El 2009, el virus de la grip A (H1N1) va provocar que l’Organització Mundial de la Salut declarara el nivell d’alerta sis, és a dir, va considerar que s’estava produint una pandèmia. La malaltia va ocupar planes de diaris i minuts de televisió, i es va convertir en el centre d’atenció mun-dial durant els primers moments de propagació.
Com s’indica en la introducció, amb l’atractiva obra que aquí ressenyem, que recull part dels fruits de l’activitat desplegada per la xarxa Sanitat, Història, Població (coordinada per J. L. Barona) i per altres autors invitats a participar-hi, es desitja contribuir a dinamitzar el debat historiogràfic
[caption id="attachment_3110" align="alignleft" width="197"] Health and Medicine in Rural Europe (1850-1945). Josep Lluís Barona i Steven Cherry (eds.). Seminari d’Estudis sobre la Ciència, València, 2005. 372 pàgines.[/caption] Des del 1994 professors de les universitats de València i East Anglia del Regne Unit han mantingut una col·laboració