La disponibilitat d’analgèsics per al tractament de la majoria d’afeccions doloroses ha demostrat ser insuficient per aconseguir alleujar adequadament el dolor. Aquest símptoma continua present amb una prevalença exageradament alta entre la població general.

Aquest article versa sobre el naixement de la teoria i el tractament del dolor crònic des de la segona meitat del segle XIX fins a mitjan segle XX. La tesi que s’hi defensa diu que la medicina del dolor va emergir com a resultat de la confluència de pràctiques relacionades amb el tractament dels pacients terminals i dels que patien de dolor incurable.

Distintes condicions mèdiques fan que hi hagi dones que puguin produir òvuls i fins i tot quedar-se embarassades sense dificultat, però que després perden una vegada darrere l'altra el fill que porten dins. És per això que en alguns països se'ls permet salvar un d'aquests embrions traspassant-lo a l'úter d'una dona sense aquest problema que s'ofereixi a fer-ho gratuïtament o a canvi d'una compensació econòmica.

El 2009, el virus de la grip A (H1N1) va provocar que l’Organització Mundial de la Salut declarara el nivell d’alerta sis, és a dir, va considerar que s’estava produint una pandèmia. La malaltia va ocupar planes de diaris i minuts de televisió, i es va convertir en el centre d’atenció mun-dial durant els primers moments de propagació.

Com s’indica en la introducció, amb l’atractiva obra que aquí ressenyem, que recull part dels fruits de l’activitat desplegada per la xarxa Sanitat, Història, Població (coordinada per J. L. Barona) i per altres autors invitats a participar-hi, es desitja contribuir a dinamitzar el debat historiogràfic

[caption id="attachment_3110" align="alignleft" width="197"] Health and Medicine in Rural Europe (1850-1945). Josep Lluís Barona i Steven Cherry (eds.). Seminari d’Estudis sobre la Ciència, València, 2005. 372 pàgines.[/caption] Des del 1994 professors de les universitats de València i East Anglia del Regne Unit han mantingut una col·laboració

[caption id="attachment_3102" align="alignleft" width="200"] Medicina i promoció social a la Baixa Edat Mitjana (Corona d’Aragó, 1350-1410). Carmel Ferragud Domingo. CSIC, «Estudios sobre la ciencia», 36. Madrid, 2005. 702 pàgines.[/caption] Cada societat i cada època tenen unes formes diferents d’entendre la salut i la malaltia i, consegüentment,

El treball heterodox del metge valencià Francesc Torrent-Guasp va tenir un paper revolucionari en l'àmbit de la cardiologia clàssica.

[caption id="attachment_2076" align="alignleft" width="200"] El remedio invisible. África, Occidente y la lucha contra el sida. Helen Epstein. Alba Editorial. Barcelona, 2008. 436 pàgines.[/caption] Si en els darrers anys hi ha un agent infecciós que ha desafiat, desafia i probablement continuarà desafiant durant molts anys les capacitats

La suposada capacitat del dimoni d’adquirir corporalitat o influir en els processos corporals de les persones provocava durant l’Edat Mitjana territoris de confluència i debat entre els teòlegs experts en demonologia i els metges.