Dia Mundial de la Poesia

Un recull d'articles sobre ciència i poesia

En un món de parells oposats la ciència i la poesia habitualment han estat assenyalades com a contràries. No obstant, la secció de la revista Mètode, Ciència per a poetes, demostrava que no és així, sinó que estan estretament relacionades. La Unesco va declarar el dia 21 de març el Dia Mundial de la Poesia, per això volem recordar els vincles que aquesta guarda amb la ciència recuperant una sèrie d’articles que parlen d’aquest binomi.

«Ciència i Poesia» , per Jordi Pàmias

Jordi Pàmias escrivia que «entre ciència i poesia, es poden establir lligams subtils, que són molt útils en el moment de la creació literària».

«La metamorfosi de les aus en els aiguamolls. Poesia, art i ciència d’avantguarda», per Vicenç Altaió

Vicenç Altaió deia que «la poesia d’avantguarda, com la ciència experimental, arrisca en la investigació, sense préstec, ni còpia, i, recelosa, ofereix un camp de relacions original, inèdit, si més no catastròfic, atzarós, obert».

«Pixavins, parots, espiadimonis» , per Antoni Albalat.

«Santa Madrona: a la fi vaig descobrir el misteri. Dins el meu imaginari infantil hi havia dues bèsties terribles que em nodrien les pors nocturnes», així començava una història divulgativa de Antoni Albalat.

«El diaca, Aquil·les i la tortuga» , per Josep Ballester.

Josep Ballester parla de la metamorfosi de Lewis Carroll, darrere del qual s’amagava Charles Lutwidge Dodgson: «aquell professor insuls quan agafa la ploma per a escriure històries, es transforma i s’allibera de la rigidesa congènita tan personal com social que arrossega com una llosa».

«La filosofia, valor afegit de la ciència», per Rolf Tarrach

Una recopil·lació de petites grans frases de grans científics.

«La Bèrnia», per Toni Mestre

Sobre la bellesa de la majestuosa serra, Mestre diu que «és el teló de fons de la meua infantesa, de les vacances de Pasqua i d’estiu que passàvem a cals avis, a la partida alteana de Cap Negret».

«Les naturaleses torturades de Marc» , per Ferrán García-Oliver.

Ferrán García-Oliver escriu sobre la vida i la figura d’Ausiàs Marc, així com sobre la seua relació amb els paisatges valencians.

«A propòsit d’una distinció d’Enzensberger» , per Vicent Alonso

L’exactitud no és exclusiva de la ciència, també pot estar present en la poesia. Segons l’autor de l’article aquesta és «una altra manera d’accedir a la realitat o de proposar models que l’expliquen des de supòsits altres que la capacitat de predicció o la validesa universal de les seues conclusions».

«Crònica litògena dels Ports» , per Joan Garí

Sobre la comarca de Vilafranca, Garí escriu que «vivint entre pedres, construint amb pedres, alçant les mans al cel en un desafiament també petri, els hòmens dels Ports han convertit el vell ofici litogràfic en un emblema local que és, alhora i de facto, un autèntic patrimoni universal».

«Abelles ensumadores» , per Sergi Jover

En aquest text l’autor recupera alguns fragments de poemes dedicats a la naturalesa i els animals, amb una especial menció a les abelles.

«Causalitat i seguretat interior» , per Ramon Lapiedra

Un article sobre l’evolució, la realitat material, i la llibertat interior: «L’evolució s’assembla més a un seguit de pedaços urgents, no sempre ben agençats, que a un progrés linial».

«Mirades, genomes i gents» per José Pío Beltrán

La poesia és emoció, la ciència és coneixement. Pío Beltrán, però, explica en aquest article, quins són els trets comuns d’aquestes dues disciplines.

© Mètode 2018